Us abstreu el ressò de les paraules,
cargol que teixeix el fil d'una dansa,
llagosta emigrada, cant de cigala;
conjureu uns déus, els obriu la casa.
Vaixell que orseja per fondes marees,
guiat per farells de trèmules terres,
burxat per foscors i veus inaudibles;
les lletres us tallen, són una serra.
Viatgeu valents vers illes novelles
seguiu el ressò de flautes llunyanes
i muses que canten dalt les cingleres.
Us abstreu el desig de moure dilemes,
l'onatge us clavà el vaixell a les roques.
I percaceu paraules, nueu poemes.
Tabul Bosh
