La noia blanca, al capvespre de la platja
de Nunània. La noia suau.
Jo li volia demanar perquè fas callar les estrelles?
Però restava en silenci de sirena violada.
I els ulls eren d'un cementiri.
Un cop de campana dins la pau.
L'arena era teba. Ens confondrem amb les ones.
Juguem una estona llarga aqui, amor.
El teu cos crida desigs. Et pren el vestit
la tramuntanada de les meves mans.
I restes nua.
Dos ocells baten ales com fletxes, entre xarxes oloroses.
Tabul Bosh
(poema escrit a finals dels 70)
