Ara brota herba nova a l'hort abandonat,
ara frescals ventades remouen aires púdics,
ara ressonen veus per cims i per bladars,
ara un camí boirós es torna clar i lúcid.
Aixequem les quimeres per places i carrers
falquem-les amb estaques de sentit i raons;
afamats de paraules, ara volem la vida
i un present imperfet ens reclama valor.
Ara ha arribat l'hora, pensem en la collita,
comencem a sembrar, la terra vol llavor,
desbrossem viaranys, adobem la masia!
Tenim moltes raons, usem-les amb afany,
per fer créixer el present, per nodrir el futur,
per trobar el destí que ens prengueren antany!
Remuntem rius i gorgs i eixamplem tots els mars,
ara!
Sota els trons entenguem el missatge de fons,
ara!
En la foscor albirem la llum primordial,
sotgem entre les roques, guaitem les fondes valls,
ara!
Amb esguard de mussol i urpes de falcó,
ara!
Amb la Paraula nostra vers la Llum que ens inspira,
ara!
Guiem els nostres passos cap a la llibertat.
Ja! que és tard i vol ploure, ara, que hem de fer via!
Ara, ha arribat l'hora, pensem en la collita,
comencem a sembrar, la terra vol llavor,
desbrossem viaranys, adobem la masia!
Tenim moltes raons, usem-les amb afany,
per fer créixer el present, per nodrir el futur,
per trobar el destí que ens prengueren antany!
És l'hora d'adobar la terra catalana,
d'Eivissa a l'Aragó, de Maó a Mallorca
i al País del rei Jaume, d'enllà dels Pirineus
a la trona dels déus de l'Europa llunyana.
És l'hora de cridar un clam per poder ser
un poble enmig del món, i no arraconat,
un estat natural, de terra on hi neix
el dret a decidir el fruit que vol donar.
Ara, ara ja és l'hora, pensem en la collita,
comencem a sembrar, la terra vol llavor,
desbrossem viaranys, adobem la masia!
Tenim moltes raons, usem-les amb afany,
per fer créixer el present, per nodrir el futur,
per trobar el destí que ens prengueren antany!
Volem independència, i no una autonomia,
i totes les paraules, i no les repartides,
la de la gran pantalla i la de la justïcia,
la paraula dels pares, la parlada i l'escrita,
la paraula dels llibres, la paraula de l'ànima,
la paraula inventada, la paraula gestada,
la paraula solar, la paraula llunàtica,
la paraula banal, la paraula subtil.
La paraula mortal, la paraula de sempre,
la paraula del mall, la paraula innocent,
la paraula que mata, la paraula que estima,
la paraula del cos, la paraula de casa,
la paraula que cura, la paraula que cou,
la paraula feresta, la paraula ferida,
la paraula venal, la paraula cordial,
la paraula adormida, la paraula desperta!
Ara, ha arribat l'hora, pensem en la collita,
comencem a sembrar, la terra vol llavor,
desbrossem viaranys, adobem la masia!
Tenim moltes raons, usem-les amb afany,
per fer créixer el present, per nodrir el futur,
per trobar el destí que ens prengueren antany!
Volem la Llibertat i no la dependència,
i tots els nous camins i no cap via morta,
aquells que porten lluny, els que tornen a casa,
senders a la cultura, dreceres a la ciència,
trencalls imaginables, per boscos i muntanyes,
vies de riquesa en conceptes i en actes.
La nostra llibertat, no la constituïda,
la nostra llibertat i no la seva dèria
d'Imperi caducat!
Ara ha arribat l'hora, pensem en la collita,
comencem a sembrar, la terra vol llavor,
desbrossem viaranys, adobem la masia!
Tenim moltes raons, usem-les amb afany,
per fer créixer el present, per nodrir el futur,
per trobar el destí que ens prengueren antany!
Ara oceans i terres, llibertat per fer via!
ara!
Ara viles i ciutats, llibertat per fer vida!
ara!
Ara una Terra on hi càpiga el Poble
de parla catalana.
Ara un Poble amic
de les parles amigues,
que creixi sense jou,
amb la sang ben mudada,
amb concòrdia i entesa,
un Poble per tothom,
un Poble Independent: Ara!
Ara, ha arribat l'hora, pensem en la collita,
comencem a sembrar, la terra vol llavor,
desbrossem viaranys, adobem la masia!
Tenim moltes raons, usem-les amb afany,
per fer créixer el present, per nodrir el futur,
per trobar el destí que ens prengueren antany!
Ara, ara, ara! Ara, o mai!
Tabul Bosh
