Tu que no saps cap mot, rosa, heura o marfull,
que de la terra vius i de l'aigua del cel;
tu, que no dius ni penses ni et vaga cap antull;
tu, que la bellor gestes i que l'aire fas mel.
Tu, que no tens cap cor, lliri, fonoll i bruc,
guardes tots els secrets, si d'amor o dolor.
Encar no tens moneda i compres el que vull;
la bellesa t'admira com un gran valedor.
Vull tenir els vostres brots, angèlica, hibisc;
voldria ser com tu, violer de Maó.
Us don els mots queixosos amb què fa tant que visc.
I els pensaments eixorcs, bescanviï, fidel,
pel silenci poètic dels vostres colors,
pel vostre món feliç, vinya, lli i xuclamel!
Tabul Bosh
