De com solcàvem, sense bitàcola, les mars de la joventut i de com el nostre penell girava, embogit.
Vam solcar, sense bitàcola,
les mars de la joventut.
El nostre penell girava foll.
Amb un paquet de celtes
i un garbuix de cançons
els dies ens fumàvem
i engolíem els mots.
El cor es desbocava,
cavall sense genet.
La terra trepitjada
era a voltes un infern.
En un fester de roses
hi cremàvem de nits:
eren dones, les roses,
i el foc, nostre desig.
Tabul Bosh
