M'unto amb la teva pell d'oli i d'espècia,
t'emmotllo amb els meus dits, et fenyo una dea.
En tu vagarejo, afamat,
els teus sucs de fruita
em fan salivera.
Et penetro endins
per perdre'm per sempre.
Menja que m'alimenta,
remugo, de felicitat traïdora.
Rugeixo en el fosc laberint, alquímia
de sal i d'esperma.
D'una glopada te m'empasses, dona,
i em dissolc en la teva migdiada
de sol i de terra.
Tabul Bosh
