Elles són als verals de la mirada
com els carrers i els arbres de ciutat.
Les sento com a dees en els temples
que fan retrunyir les voltes del món.
El gust del seu solatge m'embriaga
i les venes em deixo tatuar
amb el roig dels seus llavis de metzina.
Apaguen el ressò de tota mort,
dominen tots els músculs de la vida.
Obren senders, les ales del seu vol,
en l'insondable llac del meu esperma.
Les sento bell paradís de gaubances.
Si de la vida em demano el sentit,
del diamant la més bella impuresa,
si cerco el motiu d'aquesta existència,
trobo l'essència, en el seu ésser sublim,
de la terra ancestral i sa potència!
Tabul Bosh
