Obres el llibre: cap fanal no s'encén
dins sa planura, cap jardí no hi verdeja.
Illes de Grècia no veuràs en son mar,
arbres salvatges, són els mots que hi floreixen.
Lletres convoques, bades llavis i ulls
per dar-los vida, plantes flors primerenques.
Sembres i esperes, fruits i arbres, perfums.
Regues la terra, brosten veus temorenques.
Àvid, en menges, són la sang del teu cor.
Déu, les envoles; són com aus que viatgen
vers l'impossible, cerquen noves clarors.
Res no entendràs, mai veuràs el seu món.
Car aquest llibre fou escrit amb la imatge
més inaudible, mots no en té, ans dolors!
Tàbul Bosh
