Unt la teva pell
amb oli i sal,
l'emmotll amb els dits,
la feny com un pa.
Past el tou dels pits,
curull de desig.
El remen,
recor
els bells camins,
sadoll de ton amor,
mon aliment.
Remug, feliç,
el llarg banquet.
Rugeix, felí,
mentre et bec
la llet i el desig
a glops.
I tast l'infinit.
I em disolc
en el fondo clam
de mon crit!
Tàbul Bosh
