Per viure, no em calen arguments.
Acataré raons amb displicència
i tot em semblarà ben ajustat
arrossegat pel riu de la ciència.
Encara em llustraré el meu desig,
em cordaré sabates i paraules
i amb fe conduiré ma voluntat.
Admiraré les dones, amb vehemència.
Duré a dins els ulls un feix de macs.
Criticaré el món i ses tendències.
Viatges emprendré amb els dos peus
i em llançaré al buit de les finestres.
L'olor a floridura d'aquest món
ja la sabré patir, amb paciència.
Ferides furgaré que em cremaran.
Disfressaré molts tòpics d'excel·lències.
El temps drepredador defugiré
i no voldré tenir més audiència
que aquella que m'escolta a mi mateix.
Les veritats sabré i les fal·làcies.
L'efímer i l'etern em menaran
cap a plana tova de la platja
on es mengi el sorral un lleu embat
de bells silencis, sense cap recança.
Tàbul Bosh
