Pel forat d'un embut tot el dia he mirat,
uns miratges he vist, estripats, increïbles;
hostatjat en un vent traïdor, aïrat,
un bell cant de sirena aturava ma ploma.
He creuat una flor remorosa i latent,
he sentit l'amargor de la fel en la boca,
he gruat la visió d'aquell mot inclement;
i un litúrgic desig lubricava ma gola.
En l'esclat de l'embat tot el dia he remat,
olivera, olivó, atzavara rosada;
pobrejant, romancer, romanalla de salm.
Pel tirany d'una nit tot el dia he rondat,
mar eixuta del cel, he trepat ses fondàries:
catanímia tenc, i tronyelles me'n faig!
Tàbul Bosh
