I
De com hi havia una illa eixorca, un temps de miratges blaus, un cor ple de mar, una llengua tendra en un puny, que era un crit. I de com en sal els mots guardàvem, per al demà.
Érem d'una illa eixorca, niu de miratges blaus,
que lliscava en un mar petit, tancat -un puny.
Amb un filet de veu cridàvem, nord enllà,
cançons de llibertat que morien, gens lluny,
com moren les llavors caigudes en rocam.
Sabíem les lliçons de gloriosos cabdills,
de pàtries salvadores hissàvem l'estendard.
Amb desig vegetal covàvem, terra endins,
cançons d'enamorats que morien en fang,
com moren les niades enduites per l'aiguat.
Esclafàvem llavors de roja joventut
entre grises parets d'una escola infernal.
Abatuts, corsecats, resàvem, vençuts,
càntics de penitència que morien, glaçats,
com moren els llimacs en un terrós gebrat.
Mars de joventut
De com solcàvem, sense bitàcola, les mars de la joventut i de com el nostre penell girava en totes les direccions.
Solcàrem, sense bitàcola, les mars de la joventut.
El nostre penell girava en totes les direccions.
Amb un paquet de celtes i un garbuix de cançons
ens fumàvem els dies i engolíem els mots.
El cor es desbocava, cavall sense genet.
La terra trepitjada s'obria en un infern;
Era un fester de roses on cremàvem de nits:
eren dones, les roses, i el foc, nostre desig.
Tabul Bosh
