Temps era temps. En una illa eixorca...

                                                      

De com hi havia una illa eixorca, un temps de miratges blaus, un cor ple de mar, una llengua tendra, en un puny, que era un crit. I de com en sal els mots guardàvem, per al demà.

                       Vèiem miratges blaus, érem d'una illa eixorca

                       tancada dins un puny,  enmig d'un mar migrat.

                       Cridàvem sense veu allò que més volíem,

                       cantàvem a tots vents  cançons de llibertat 

                      debades com el gra en una terra  ombrívola.

                       De gloriosos cabdills, les gestes apreníem,

                       de pàtries salvadores hissàvem l'estendard.

                       Amb desig vegetal, terra endins hi covàvem

                       cançons d'enamorats caigudes en el fang,

                       com cauen les niades de l'arbre arrabassades.

                       Llavors de  joventut el temps ens esclafava

                       entre grises parets d'una escola infernal.

                       Abatuts, corsecats, només ens ensenyaven

                       càntics de penitència que morien, glaçats,

                       com moren els rosers vençuts per les ventades.

                    Tabul Bosh