Les hores viuen
a les ribes de la mirada
i als ulls dels rius
desorientats.
Sotgen presències
d'argila,
sospiren
dins llibres inacabats.
Un eco retruny
en les hores de l’ànima.
Un solatge agre
dibuixa, en el viu
d'uns llavis,
la mort.
Sovint,
la vida és asimètrica,
sense sentit.
Tabul Bosh
