Dins la fosca de Mànnix em vaig enamorar.
En la foscant cabina d'aquell segona mà
vaig saber la turgència d'uns pits primerencs.
El cel incendiat pel foc de Sant Joan
em va mostrar uns llavis de menta i de plaer.
El meu primer pecat va ser dins la foscúria
d'un bosc imaginat en un vers de carícies.
Davall la volta blava del cel de Llucalari
la fosca se'm va endur, amenaçat per l'arma
d'un poema infal·lible d'un món imaginari.
La vida es rebolcà entre llençols de fosca.
La fe vaig perdre en un confesionari.
I hi vaig trobar l'amor, la mort temuda.
I el desig, i la por. I l'esperança.
Rajava com crit, sempre, la fosca.
Com un silenci als mars foscos del cor.
Tàbul Bosh
