La teua pell amada, de paraules escrites
amb el pols del desig i amb sentits inefables.
La teua pell amada, drecera beneïda
per plaers compartits, casal de déus amables.
La teua pell amada, és semblant a l'onatge
que bressola el vaixell que em transporta a la infància.
La teua pell amada, em recorda el miratge,
sublim, del tast novell de la pell de la mare.
La teua pell amada, tendresa que m'encisa,
em porta aquella olor d'ancestrals recordances.
La teua pell amada és la meua divisa,
és el far que seguesc, és el port que m'alberga,
és la llum i el color que el matí m'il·lumina
la teua pell amada és la mort que m'espera.
Tàbul Bosh
