Dius que sons
estranys
pugen
graons de cargol
mentre al teu cap hi sents
un repic revell.
Que escoltes una porta
que s'obre i es clou,
assegures.
Que dins teu, astorat, el temps recula.
I que te n’hi vas, amb ell.
No deu ser, per ventura, que somies dins
un tren?
