VELES
I VENTS
Quan abstret per dolços fats i per ritmes ocults
i obligat per la mà encantada
que posa claus als panys més obscurs,
conjures paraules rares, recargolades,
és que t’has perdut dins un món absurd
o que t’han fet un encanteri de temporada.
Quan salpes amb vaixell llastrat,
bressolat per una por que t'esguerra
i burxes amb foscors el teu rumb
mentre conjures mots de guerra,
o t’has perdut dins un món obscur
o t’han volat els peus de la terra.
Si escriure és un art,
ho és més pescar poemes.
Tingues-ho en compte, bergant,
mai no seràs Ausiàs March,
et calen vents, i et manquen veles!
Tabul Bosh
