Aquest poema de Gilbert Blai de Vhull, és una mostra de la incapacitat del poeta per entendre què hi fa en un món de paraules que no entén, de paraules que el segresten en un vaixell en alta mar on sent la por d’allò incert, del destí borrós que veu enllà de l’horitzó.
També trobem en aquests versos la contradicció, el xoc de forces que actuen en la ment febrosa del poeta. Com podem aplicar aquest poema a les nostres vides, al món d’aquests dies convulsos que vivim? Això cadascú ho pot esbrinar pel seu compte. Segur que molts heu sentit també aquesta incapacitat, aquesta contradicció, no en un món de paraules rares i absurdes, sinó en altres àmbits, ja siguin personals, col·lectius, professionals, espirituals, etcètera. Així que, tot i que tot d’una ens pot semblar que Gilbert Blai de Vhull escriu una poesia críptica allunyada del món actual, de nosaltres i dels nostres interessos més íntims i personals, la veritat és que no és així, no ho és si l'hi donem unes voltes, a la seva poesia. Segur que llavors descobrim que està escrita no tan sols per a ell, sinó per a tots i totes.
Abstret per dolços fats i per ritmes ocults
