Converses

CONVERSES

 

 

No som garneu ni garjol,

diu el plàtan al fesol;

jo som elèctrica i electoral,

explica l'amanida al comensal;

se m'ablaneix tot el greix

de la panxa, resa el peix;

confessa la papaia dins el plat,

enveja tenc dels dàtils confitats;

em fa trempar, el teu pernil,

diu un musclo del Brasil;

a mi, la teva figa enclaustrada,

li respon, vermella, la sobrassada;

si t'enfilo, et faré sang,

si em puges, m'hauràs salvat,

repta la forquilla a l'esclata-sangs

i a la cullera, el galet negat.

 

(Aquestes, i altres, converses

escolto en taules disperses)

 

 

 

 

Tabul Bosh

  

Compra

 

 

M'he de comprar un nou diccionari

que tingui mots nous i polits;

amb ells faré un inventari

per anar a mons que mai no he vist.

 

Hi posaré la llibertat

com una eina imprescindible

per adobar la humanitat

per a un futur sense impossibles.

 

Hi inscriuré mots sense pàtria,

sense valor per ser comprats

i que repel·leixin la ignorància.

 

M'he de comprar un bell demà;

començaré per les paraules:

ja em puc posar a estalviar!

 

 

Tabul Bosh 

Diré

 

DIRÉ

 

 

 

Diré crespell i vindrà ma mare,

diré crustaci i un cranc vindrà,

diré avellana i vindrà mon pare,

una senalla en durà a la mà.

 

Diré l'OAR i el meu cor ja em trota,

diré ovari i un ou serà,

diré la boca d'aquella al·lota,

dins la foscor jo la vaig besar.

 

Diré es Born i sa Quantramurada,

diré els bars on em vaig amagar,

empegueït de mirar-me la cara.

 

Diré aquell temps de la joventut,

diré la vida quan començava

a ser un joc, guanyat o perdut!

 

 

 

 

Tabul Bosh

 

Cossol

COSSOL

 

 

Doneu-vos suport, consol, fonament,

aculeu els dubtes, la por, la ira,

poseu-hi estels, en la vostra ment,

certesa, ferment, prestigi i estima

 

Doneu-vos treball, feinada i enginy,

mateu la rapinya, la fam, les penes,

poseu-hi fanals, al vostre carrer,

arbres i asfalt, cadires i voreres

 

Doneu-vos el premi més matiner,

el d'estar desperts quan neix un nou dia!

  

Tabul Bosh

Ximple proesa

 

XIMPLE PROESA

 

 

Escric poemes mentre faig altres ximpleries.

Per ara no he aconseguit aixecar la veu

més enllà de les cantonades de la meva taula.

A la tele surten dones nues

i també les seves tetes rimen amb la 

meva taula i són com ella estrictament planes.

També escolto mentre em despullo que Déu 

fa tantes ximpleries com les fembres que corren

al so del seu borrissol i la seva xaiesa.

Espremo sucs a la meva taula i els ruixo

amb unes estadístiques acceptables que crec

manipulades per delicades espècies de ximpleria,

d'aquelles que mereixen un solo de bateria,

un retruny de fluïdesa poètica sense baixes passions,

sobre els meus poemes de sobretaula.

I xuclo les miques de les mines dels llapis

amb què escric.

I les margalides, ara esfèriques, de les dones 

que lluen tanta poesia despullada.

I me'n ric, de la meva ximple proesa.

Tabul Bosh

 

El quadre (o l'ou)

     
          

(Article publicat el 17 novembre de 2014)

Quan jo tenia 20 anys encara no havia sortit del quadre. Vull dir que no havia deixat la casa dels meus pares, ni el meu carrer Mare Moles, a Ciutadella, ni havia trepitjat més terra que la que m'havia vist néixer. No havia sortit de sa Roqueta, com solien anomenar els que desconeixien el món més enllà de l'illa de Menorca.
       Ja tenia inquietuds literàries, açò sí: gargotejava versos -en castellà, ja que no havia pogut aprendre a escriure en català-, coneixia i admirava Pablo Neruda,  havia llegit Salvador Espriu (en un llibre titulat La pell de brau, edició bilingüe)  i  havia entès, no feia gaire, que allò d'haver abandonat els estudis -quin remei, si a casa no hi havia mitjans!- era un artefacte avariat que calia adobar. Però la reparació encara duraria cinc anys, que són els que em faltaven per poder entrar a la Facultat per la porta de darrera!
      Mentrestant, anava fent la viu-viu. La mili, la vaig haver de fer per força. Ningú no havia parlat encara d'objeccions de consciència, francament. Sense ànim d'explicar batalletes, deixeu-me que us en conti una de bona. Un capvespre que estava de guàrdia al costat d'una peça d'artilleria, un canó de costa, a Llucalari, la poesia em va jugar una mala passada: quan anava pel segon quartet, el brigada va venir per darrere, sigil·losament, i em va prendre el cetme, que tenia estalonat a la paret -perquè llapis i metralleta solen ser força excloents, a l'hora de manejar-los. La cosa va acabar amb una rapada al zero i un o dos caps de setmana arrestat. Res més. Encara sort que vaig poder acabar tranquil·lament el sonet artiller!
       Avui he sabut que, per aquelles dates, Jordi Pujol i uns quants més, van fundar, a Montserrat, Convergència Democràtica de Catalunya, concretament el 17 de novembre de fa quaranta anys. I demà, dia 20 de novembre, en farà 39 que va morir Franco. Jo era, llavors, en plena reparació al quarter d'artilleria d'es Mercadal. Dins un ou que, açò sí, es començava a esberlar.