Atònit: Immutable exorbitància http://t.co/D1ZXOIqyaw

— Toni Taltavull (@tonitaltavu) 19 març, 2015

Amics d'una vida

Tots els dies

Al seu lloc no hi és, i n'estàs ben cert.

T'has temut avui, o ja ho saps de sempre.

No ocupa calaixos, ni pots ni lleixes:

no n'has trobat evidències, ni petges.

T'has trencat el cap, i res no has sentit.

Has desfet camins, has pensat sens pressa.

has burxat raons, has tancat guions

t'has fregat els cops, descosit ferides.

I davall la pell has mirat si el temps,

mentider, l'havia amagat, un dia.

En el noms també l'has buscat, frisós,

i en totes les fulles pel temps marcides.

L'has tastat en la polpa de la figa,

en la llum del raïm, al sol del migdia,

dins el vestit ajustat d'una dona.

L'has cercat en el ressò dels anous,

en l'home vell amb barba de molts dies 

en la mare que feia olor de llet;

t'han dit que l'havien vist que fugia.

T'has assegut a beure una mica de sol 

en un parc. I tampoc.

A la biblioteca has repassat

totes les lleixes i totes les fitxes 

de tots els llibres. Res. T'has acotxat

en una butaca, on t'has condormit.

Si ha vingut, que no n'estàs segur,

en el teu somni improbable, 

ha tornat a marxar. 

I així tots els dies.

Antoni Taltavull

LA CAIGUDA, VI

Aquella nit hi havia lluna plena. Va ser l'últim Nadal que hi havia hagut lluna plena, el de l'any 1978. En Joan el recordava perfectament, aquell Nadal, perquè va ser quan va conèixer Feitzar. Era una nit molt freda del mes de desembre. José Maria Valverde, el seu primer i únic professor de filosofia en va tenir la culpa, d'aquella coneixença. Des de llavors, sempre l'ha acompanyat el seu esperit entremaliat, infal·lible company d'innocents i ingenus excursionistes que, sense brúixola ni motxilla, gosen endinsar-se en el territori eternament inexplorat de la poesia, d'aquella poesia que no es pot conèixer si no és a costa de trencar l'ossada d'una vida, la seva, per esdevenir-ne una altra d'invertebrada com les que neixen per obrir-se camí entre els boscos, les dunes, les aigües i el cel. Una vida invertebrada i inversemblant com la d'ella (o d'ell), Feitzar, que, des d'aquella nit de lluna plena del solstici d'hivern del 78, va fer amb ell el que va voler. I ell va fer amb ell (o ella) el que va escriure. I en Joan va recórrer amb la seva sang el mapa d'un territori inabastable, interminable, el paisatge que hi ha entre el tot i el no-res.  

https://www.facebook.com/carrersoblidats/?ref=aymt_homepage_panel

Els llibres

El llibre

Obres el llibre, i s'encén una flama

que fogueja en l'Origen del Verb,

que il·lumina les illes de Grècia,

i les terres llatines; i de l'home, la ment.

Bades els llavis, despertes les lletres

-guirigall de diables i àngels ensems-;

hi tens poder i els infons una vida

i elles donen ales al teu pensament.

Estens les ales, i creues contrades;

al tou d'una idea, hi sents un gemec;

amb agulla i fil li sargeixes ferides

d'on sagnen desig, voluntat i seny.

És aquesta sang qui t'empina el llapis

i les paraules, qui et donen plaer;

Obres els ulls, la boca i les ales

i les lletres infonen vida 

al llibre del teu pensament!

                                   

Dies

Tot s'ho empassen els dies:

darrere el dolor, ve el delit,

al record l'encalça l'oblit,

a la pluja, la sequera,

a la ventada tenebrosa,

l'ínfim brunzir d'un insecte

entre l'onejar de l'espiga.

Ahir no és avui

i demà serà tot nou.

De la mà vindran,

de la mà se n'aniran,

i tot s'ho empassaran -rondaires revenits-

els dies.

Antoni Taltavull

Sinònims

La superfície de la Transparència
Llueix en la pell i en la gatzoneta
Somriures de finestra nua i neta
I línies fines de pura vidència.