Avui també fa un dia lluminós de primavera. Per dinar faré unes pilotes amb sípia i pèsols. A mamare li sortien molt bones, les mandonguilles, o pilotes, amb sípia i pèsols. A c'as General, un bar que hi havia al carrer de Mallorca, de Ciutadella, on ara hi ha un Kebab, també les feien boníssimes, eren mítics els entrepans de pilotes amb sípia i pèsols. de c'as General, i les del Portal de la Mar, que regentava el mateix senyor que el Bar del carrer Mallorca, a tocar d'es Pins. Bé, en aquest cas hauria de dir pilotes amb sípia i fesols, que és com en diuen dels pèsols a Menorca. Per cert, que el Portal de la Mar era al costat de la discoteca Mánnix, que formava part també de la cadena d'establiments de restauració i oci que dirigia aquest home anomenat popularment es general, una fura dels negocis relacionats amb el divertiment i la disbauxa, sobretot, la nocturna. A Mánnix vam veure els primers streptesses, per exemple. I allí hi va cantar en Lorenzo Santamaria i la Mari Sanpere hi va fer un dels seus xous. Tristíssim, però no hi havia res més! Sort teníem de les pilotes, per alegrar-nos el cos!
Ara, les millors pilotes que he menjat mai són les que feia la meua mare. Amb tomatigat, amb salsa d'ametlles, amb sípia i fesols... Insuperables. Com que el pa d'aquell temps era tan bo, molt mės que el d'ara, era un plaer immens fer mulles de pa en aquelles salses, quan ja s'havien acabat les mandonguilles. No hi havia festa sense pilotes, a casa. I com que les festes acabaven tard, a altes hores de la matinada, unes quantes llesques de bon pa sucades en la salsa de torn de les pilotes eren el punt final ideal de la jornada festiva.
