Gent

           Passejar i mirar, mirar i passejar. Al costat del mar, amb una estesa de gent prenent el sol a l'arena o jugant a voleibol o xerrant o llegint o abraçant-se o, simplement, respirant l'aire d'un capvespre de primavera que ja podria ser d'estiu; una munió de persones de tot tipus, joves, grans, blanques, negres, ocioses, enfeinades, soles, acompanyades, rialleres, contingudes, espontànies, estirades,
impacients, passives, ràpides, apagades, cridaneres, desapercebudes. Invisibles. Vivaces. Belles.
Absurdes. Mortes. Una gentada donant voltes observant-se, observant, observada.

Els dies

Ahir, una mà,

demà, quatre dits.

Ahir, un manat,

demà, un pessic.

Fa temps, una mar,

molt prest, un gotellim.

Tot s'ho empassen els dies:

darrere el dolor, ve el delit,

al record l'encalça l'oblit,

a la pluja, la sequera,

a la ventada tenebrosa,

l'ínfim brunzir d'un insecte

entre l'onejar de l'espiga.

Ahir no és avui

i demà serà tot nou.

De la mà vindran,

de la mà se n'aniran,

i tot s'ho empassaran -rondaires revenits-

els dies.

Toni Taltavull

Unha i Unh

Unha i Unh

La primavera ja fila

son teixit d'herbes i flors;

Unha i Unh ja fan barrila,

festegen enmig del bosc.

Dolça fruita, fresca i bona,

Unha treu del seu cistell;

aquell ocell, mentre vola,

ja la guaita, també ell.

I Unh en fa un tastet,

d'aquella oculta dolçor,

amb sos llavis jovenívols.

Amb els cors en salivera,

entre pessics i carícies,
celebren, Unah i Unh, la primavera!

RÈQUIEM

Hem  perdut quatre mots d'un bell poema,

dos-cents mots hem perdut d'una novel·la.

Quan passaven per un pont,

i tenien una rima,

quan travessaven un mar;

i buscaven una vida.

Hem perdut tota una estrofa,

 la foscúria s'ha engolit

aquell full tan ple d'històries.

Quan passaven per un pont

i tenien una rima,

quan travessaven un mar

i buscaven una vida.

Fins quan, aquesta ignomínia...?

Antoni Taltavull