El No i el Si

El No diu al Si que es deixi de bestieses,
que guanya qui sempre té la Llei al costat
i la Llei és gran en la seva saviesa
i els seus camins porten a l'única Veritat.

Però,

El Si diu al No que no hi ha lleis infinites,
que, de veritats, n'hi ha tantes com vides
i que deixi ell d'esmenar-los la  plana.

Si no s'hi avé, que faci un pas al costat
i deixi passar al Potser, o al Tal Vegada!

El riu que emmiralla els ulls de l’alegria

Heu travessat camps de vinyes i pollancres

en un dia lluminós de la nova

primavera.

Heu deixat la ciutat dels dies freds

i de les paraules rellogades.

I heu fet via cap a la llum

i la tebior de les tardes contemplant

el riu que emmiralla els ulls

de l’alegria.

Antoni Taltavull

Adéu, amic!

Adéu, amic,

En el meu mapa interior ets, des d'ahir, una terra poblada de vida, amb rius i muntanyes regeneradors, amb pobles de places tranquil·les i acollidores, una terra a la qual entraré pel camí
recte i suau, rialler i lluminós dels teus ulls blaus, del teu riure franc i encomanadís.

No sé per què em vénen ganes que m'abracis amb aquella teva presència tan amiga, tan externament com internament amiga, amb aquell teu cos d'amic protector, d'amic de l'ànima, de company de sempre, malgrat totes les distàncies i tot els temps d'absència.

No sé per què em vénen tantes ganes que m'abracis, amic meu, amigàs meu per sempre; deu ser que no m'ho acab de creure, que ens hagis deixat.

Adéu, amic meu.

Juny

Amb immutable exorbitància 

Els meus laberíntics dies senyalen cap a tu 

com si fossis cancell d'un refugi 

de traïdora i remugant felicitat 

Els mots delicats no et digereixen. 

Penetro dins els teus indicis 

per trobar-me amant perdut per sempre. 

Rugeixes en la selva, verinosa alquímia. 

Empassa-te'm en cos i ànima 

hivernem junts, 

fullem-nos el cos 

amb immutable exorbitància.

Antoni Taltavull

Andorra

Nîmes