 |
divendres, 23 de juny del 2017
diumenge, 18 de juny del 2017
Joc
Uns joves han baixat al riu, els veus.
Fan jocs de joventut: Hi tiren pedres.
Com bales furients, alguns dels macs
fan bots desiguals a sobre l'aigua,
abans d’enfonsar-se. D’altres, són
trons
que rompen el mirall, amb molta ràbia.
Els més lleugers seran ben lluny,
lliscant
per la pedregosa llera, un dia.
Al fons del gorg, els més pesants
cauran,
còdols oblidats al fons de la vida.
divendres, 16 de juny del 2017
Carpe diem
Carpe diem
És en la pols i en el brot, de
sempre;
sense cosir, fet de carn i d’esperit;
la bocana del port de casa teva;
extens i cabut, et toca amb el seu dit.
T’il·lumina amb una llum que
t’encega,
enfila l'agulla del teu destí,
esborra roig a la sang i la crema,
et bomba aire i llum cada matí.
Nit i dia, viatger, t'aventura;
et teixeix camins que desfà,
indolent.
Cap pas no vol seguir ni fets augura.
L'ahir et pren, i el demà, prest no el
tens.
Segons el moment, et fa plorar o riure:
endevina què és, si hi ets a temps!
Res no vals
Retens la certesa que has de morir
com qui reté un ostatge de cartró
i no en pot demanar ni un trist rescat:
ningú no paga pel que res no val.
La teua vida té aquesta condició:
només tu n'ets inútil fiador.
dijous, 15 de juny del 2017
Les set finestres
Cada vespre tanques les set finestres;
la que fa amb la realitat un xamfrà,
la que s’acara a la nit, i que dóna
al temps que no tornarà.
Clous la mentidera, la de l'atzar,
perquè et deixin descansar amb
placidesa;
per on entra la por d'existir un dia
menys
ajustes, amb incertesa.
Sens pensar, deixes fora el fosc
destí,
i la sort, no fos cas
que vulguin, tantost, donar
el teu fat dormit a la mort.
Cada vespre tanques les set finestres;
i cada matí les obres, temorós, de
bell nou!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)