16-10-17

Les portes han perdut pany i frontisses,

 les finestres no guaiten al carrers,

les escales ja no pugen, no frissen

a dur a dalt de tot, terrat del saber.

Als balcons ara hi dorm la tarda trista

que enyora aquell estel rejovenit.

A la vila no hi ha ball els dissabtes

no hi ha vermut, els diumenges matí.

Ja res no serà com solia,
el temps és com un vendaval,
tot ho trastoca, tot ho capgira.

Ja res no serà com volia.
La vida és com una partida.
A qui li ha sortit aquest dau?

Antoni Taltavull, 
Poemes ajornats

New York City

Zahra Kurdish

Discussion

Derek H

Photography

yxp Katharina

Photography

Joc

Uns joves han baixat al riu, els veus.

Fan jocs de joventut: Hi tiren pedres.

Com bales furients, alguns dels macs

fan bots desiguals a sobre l'aigua,

abans d’enfonsar-se. D’altres, són trons

que rompen el mirall, amb molta ràbia.

Els més lleugers seran ben lluny, lliscant

per la pedregosa llera, un dia.

Al fons del gorg, els més pesants cauran,

còdols oblidats al fons de la vida.

Carpe diem

Carpe diem

És en la pols i en el brot, de sempre;

sense cosir, fet de carn i d’esperit;

la bocana del port de casa teva;

extens i cabut, et toca amb el seu dit.

T’il·lumina amb una llum que t’encega,

enfila l'agulla del teu destí,

esborra roig a la sang i la crema,

et bomba aire i llum cada matí.

Nit i dia, viatger, t'aventura;

et teixeix camins que desfà, indolent.

Cap pas no vol seguir ni fets augura.

L'ahir et pren, i el demà, prest no el tens.

Segons el moment, et fa plorar o riure:

endevina què és, si hi ets a temps!