dilluns, 16 d’octubre del 2017
16-10-17
Les portes han perdut pany i frontisses,
les finestres no guaiten al carrers,
les escales ja no pugen, no frissen
a dur a dalt de tot, terrat del saber.
Als balcons ara hi dorm la tarda trista
que enyora aquell estel rejovenit.
A la vila no hi ha ball els dissabtes
no hi ha vermut, els diumenges matí.
Ja res no serà com solia,
el temps és com un vendaval,
tot ho trastoca, tot ho capgira.
Ja res no serà com volia.
La vida és com una partida.
A qui li ha sortit aquest dau?
La vida és com una partida.
A qui li ha sortit aquest dau?
Antoni Taltavull,
Poemes ajornats
Poemes ajornats
dijous, 27 de juliol del 2017
divendres, 23 de juny del 2017
diumenge, 18 de juny del 2017
Joc
Uns joves han baixat al riu, els veus.
Fan jocs de joventut: Hi tiren pedres.
Com bales furients, alguns dels macs
fan bots desiguals a sobre l'aigua,
abans d’enfonsar-se. D’altres, són
trons
que rompen el mirall, amb molta ràbia.
Els més lleugers seran ben lluny,
lliscant
per la pedregosa llera, un dia.
Al fons del gorg, els més pesants
cauran,
còdols oblidats al fons de la vida.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)