divendres, 6 d’agost del 2021

La cartografia de l’oblit


La cartografia antiga anomenava amb el suggeridor apel·latiu de «belles dorments» l’espai en blanc destinat a les terres ignotes per descobrir o explorar. Pot ser que calgui referir-se a l’oblit, en l’orografia abrupta i tortuosa de la memòria, amb idèntica expressió: «bella dorment». L’oblit, com una geografia blanca i sense cotes, terra inabastada, marjal temut. Oblidar és perdre la memòria d’alguna cosa: l’oblit és ja, doncs, areny trepitjat i riu transitat, per bé que les traces del camí en són esborrades. Conscient o inconscient, l’oblit s’instal·la com una absència física en el cervell, nodrida de tremolor: record no consolidat –per fissura o trauma– o emulsió feble de membrança. L’oblit és cos de memòria fixat en negatiu o sobreexposat per un excés de llum; el·lipsi o vessament. L’oblit és un constructe de la memòria: no hi ha l’un sense l’altre; són dos pols d’una mateixa potència. Hi ha fluxos d’oblit on es debat la supervivència psíquica de la persona; hi ha l’oblit violent de la malaltia, on se n’opera l’anorreament. L’escriptura autobiogràfica, de manera específica, recorre les orografiesde la ment i travessa les aigües del Leteu, aquelles que procuraven la desmemòriad’allò viscut. És escriptura de preservació tant com de celebració, i és l’escandall cal·ligràfic que llancem a les reserves de memòria involuntària que tots posseïm, les quals, activades, ens revelen la que és, potser, la nostra autèntica realitat.

                                                     Abraham Mohino





dijous, 5 d’agost del 2021

Parelles

 






Hi ha qui passeja amb la parella,
amb la persona més a mà
per a l'ocasió,
o amb l'animal
que, a casa, li mou la cua.
També hi ha qui passeja sol,
o amb la parella i el gos
o amb la persona més a mà
per a l'ocasió
i la parella,
o amb la persona més a mà
i la parella
i el gos;
o hi ha qui passeja
només amb el gos,
només amb la parella,
o només amb qui (persona) té més a prop.

Tot això posa en valor
el fet d'escriure versos,
amb qui sigui.
I no tenc cap problema
a confessar-vos
que jo escric versos
que em fan de parella,
de persona més a mà
i d'animal que, en entrar a casa, 
remena la cua.





Tabul Bosh













Peus







Estiro els versos de tal manera
que ja no poden ser més llunyans
i a la vegada meus.
En crido les puntes dels dits i, encara,
malgrat la distància, em senten.
Deuen notar un xic de vertigen, potser,
una sensació de desemparament,
per si no els torno a posar a terra
i els faig quedar tan lluny de tot,
tan fora de mi i de les arrels,
que són tan meues com seues.
Els meus versos són com els meus peus,
els noto, tant l'un com l'altre.



Tabul Bosh






Confusió

 







Ara mateix escric que escric,
però no sé
què és escriure.
Ara pujo per una escala,
però ignoro
quants graons té.
Ara, repeteixo sons
que no entenc,
i en dic paraules.
Sé tan sols que espero,
però és una espera
per a la qual no he tret bitllet,
ni he demanat cita,
ni hora, ni data.

Una cantonada, almenys,
o unes revistes,
o una andana
me la farien més real.
Ara mateix , visc.

I ho escric perquè no se m'oblidi.



Tabul Bosh











dimecres, 4 d’agost del 2021

Onatge

 








Surfejo entre versos embravits
que em fan volar sobre penya-segats
de costes traçades entre els rocams
i els perfils escumosos de platges inabastables.

És com si un déu els hagués somniat,
o una musa els hagués penjat
dels meus cabells i, balacejant-se,
esdevinguts ona, m'haguessin omplert
l'oïda de mar i d'arena.





Tabul Bosh























Ramell

 






Et miro com si t'acabés de conèixer,
no sé si tens fusta de poema o ets
tan sols un ramell de catàleg de jardineria.
Tens unes fulles verdes esplèndides,
un xic tacades i polsoses, deixades
de la mà del curós jardiner
que mai no has conegut.
No sé si creixes prou estimada, 
prou regada,
i no estic segur que t'agradi viure
en aquest racó de la casa.
M'ho hauries dit, si no fos així?
Dius que, de poemes, 
no en viu ningú,
i menys encara un ramell.
D'acord, no et molesto més
amb les meues incongruències.





Tabul Bosh











diumenge, 1 d’agost del 2021

Pana

 





Serà un poema ajornat, el d'avui;
amb versos presoners d'una anti-musa,
amb mots segrestats per les notícies,
declarades metàfores en fuga.

Poèticament fotut, fora de via,
no té altre remei que esperar una grua,
com un vehicle que té una avaria,
és un poema que ja no fa ruta.

Deuen ser les bugies?, es demana,
o tal vegada no tinc gasolina?
deu ser la inspiració, que no em carbura?

Llunyana, sent la veu d'una sirena:
i té por que no sigui la patrulla
que desballesta cotxes, i poemes!




Tabul Bosh








EDIFICI

    En néixer vas ocupar aquell solar on edificar-te.  I el vas anar aplanant a cops de mitges mentides i d’algunes veritats, no ben bé de...