In Memoriam

 

(In memoriam Gabriel Ferrater)

L'estiu del vuitanta-tres, les al·lotes

portaven vestits de malta i els peus

d'ametlla dins les sabates de llum

somorta, d'un sol gastat dins els vidres

d'uns ulls ebris d'enyorança. Vaig fer

trenta anys, que se'm van clavar en el futur.

I els tenc encara, penjats d'aquest arbre

que som, gronxadors a mercè dels anys

que venen per donar impuls a l'edat

distreta, el blanc atònit i el verd aspre,

que deia Ferrater, antics carrers

d'al·lotes de flor i de fulles, records

confusos, perduts en l'arbre escorxat,

desig, vella memòria que em verdeja.

Tabul Bosh

Purga

 

Copel·la les paraules, el poeta,

en treu les impureses, del seu or,

en el vas del poema les deslliura

de la brossa i del llot que les confon.

Sospesa el que diuen, els demana

en nom de què i de qui, són el que són;

les mentides els treu, tot el que amaguen

il·lumina amb el focus de Plató.

El poeta estudia les paraules,

argumenta i critica ses raons,

se les creu, les rebat i les ataca.

Tribunal molt sever, és el poema

per als mots que defensen el seu nom,

no s'enganyen si els diu el que no són.

Tabul Bosh

Col·lecció

 

Un poeta fa col·lecció de mots,

els posa en vitrines, els etiqueta;

els treu del seu hàbitat natural,

els mostra com són, a pell descoberta.

"Contempleu", ens diu "aquests dissortats,

com no valen res, sense referències".

N'assenyala un, que es diu Llibertat;

tremola de por, en la seva nuesa.

Els mots són molt poc, dins un decasíl·lab,

enreixat de versos, Amor és un fat;

no viu, Veritat, entre monosíl·labs.

Quin és l'objectiu del col·leccionista?

Què en fa el poeta de les paraules?

Potser el mateix que un taxidermista.

Tabul Bosh

Boli

 

M'agafeu amb la mà i em feu anar

de bòlit.

Ara vers amunt, ara vers avall,

enjòlit.

La meva habitud és ser, tan sols,

dipòsit.

Jo faig sobre el paper el papalló,

quin riure!

No hi entenc, de paraules i de mots,

dimonis.

Treballo sense paga per a l'art

d'escriure.

Potser no recordeu que només soc

un boli!

Tabul Bosh

Revetlla

 

No trobo l'ordre de les paraules

en aquest matí tan calorós,

les voldria dòcils i són maules,

en crido una i en fugen dos.

Si en crido dues me'n fugen tantes

que prest em trobo el cap confós.

Ve na Maria, i no sé què em passa,

que me la miro i no la conec,

abans estava força més grassa

i ara és tan prima, i de color verd!

La Rosa guaita per la finestra

i no és la dona que vaig voler,

ara té les galtes molt vermelles

i sembla una flor dins un pitxer!

Ara ja veig que no escriure res, 

car tots els mots ja són de revetlla!

Tabul Bosh

Paper

 

Me l'apropes i, dubitatiu, escrius.

Ho sé només per aquests rius de tinta

que contornegen dins els meus confins,

entre paisatges erms i valls extintes.

Neixen d'enlloc i van enlloc, esquívols, 

serpegen cap al nord o cap al sud

entre revolts i meandres, badívols,

entre rocams de silenci, perduts.

Me l'atraques, expectatiu, i ombrívol;

aquests signes -paraules, en dius tu-

els aboca la cima d'un bolígraf.

I jo mai no sabré què volen dir,

no sóc ni savi ni polígraf:

només soc paper, i no sé llegir!

Tabul Bosh

Dir

 

Diré crespell i vindrà ma mare,

diré crustaci i un cranc vindrà,

diré avellana i vindrà mon pare,

una senalla en durà a la mà.

Diré l'OAR i el meu cor ja em trota,

diré ovari i un ou serà,

diré la boca d'aquella al·lota,

dins la foscor jo la vaig besar.

Diré es Born i sa Quantramurada,

diré els bars on em vaig amagar,

empegueït de mirar-me la cara.

Diré aquell temps de la joventut,

diré la vida quan començava

a ser un joc, guanyat o perdut!

Tabul Bosh