On vas?

On vas sense batalles, 

on, sense la pau del vençut, 

on vas sense caigudes per aixecar-te amb més urc. 

On vas escudat de dubtes, 

on, mudat de veritats heretades sense lluites. 

Aprèn a seguir les rutes paral·leles de la foscor. 

On vas sense una tassa fumejant al teu davant, 

sense nits bevent preguntes que mai no respondrà l'albada, 

on vas, orat ignorant. 

On vas sense un viatge que obri 

un solc adobat on sembrar el teu destí 

-flor, arbre o bosc- i regar-lo en caminat. 

On vas sense ferides que et facin sagnar el cor, 

on vas sense una esquerda clavada en el taló, 

on vas amb una vida sense estreps ni punxons. 

On vas sense set vides viscudes en set mons, 

sense passat ni pervindre de set estels extingits 

en l'univers del teu nom. On vas sense unes pedres 

per esberlar el cristall de fanals i finestres, 

per fondre falsos déus i deixondir noves deesses. 

On vas sense una cova, estatge d'un vell drac, 

per clavar-hi l'espasa i apagar flamarades 

a la gropa d'un cavall. On vas, on vas, 

on, orat poeta, vell i fat?

Tabul Bosh

Rars

Els poetes som uns diables rars

que, en aquest món, hi feim belles estades;

sucs i grumolls dels pensaments xuclam

a aquells que visiten nostres contrades.

Els feim reviure perduts paradisos

on , amb innocència, gaudien l’amor,

guiam els seus cossos nus de matisos

pintam la seva ànima de tots els colors.

Els estrafem unes rítmiques còpules,

per a ells, un panteix luxuriós,

un canut ple i ben llatí, per a elles,

per als dos, belles estrofes d'amor.

Els feim ballar ritmes de les estrelles,

ales als peus, els posam, i en els cors,

els peixam amb desig i mel d'abelles,

i els entabanam, amb fum sense foc.

Els poetes sabem fer meravelles,

dels homes i dones ens ha plagut

posar llenya al cos i encendre'ls les brases.

Per ço jo esdevenguí, com ells, un cabut.

Va ser, però, per caparruteria:

ai las, amb ells vaig fer comunió

per saber, d'un cop, què és poesia!

Tabul Bosh

La Falanguera

(versió 2.0, revisada, actualitzada, apòcrifa i no anònima, encara que anòmala de La BALANGUERA, himne càndid, aràcnid i tèxtil de la Comunitat de les Illes Balears, o només de Mallorca ?)

La Falanguera capritxosa,

Com una xarxa punt dos mil,

Tiba i estira amb sa ventosa,

La vostra pensa xucla endins.

Damunt sa sella us enfila

Rugint com fera camps enllà.

La Falanguera estira, estira,

La Falanguera estirarà.

Té ja envoltada sa tresquera

Entre la gent i sa ambició,

Us omple el cap de mil quimeres,

Sap com robar-vos el millor.

Sap la galdosa medecina

Que la volença us sotmetrà.

La Falanguera estira, estira,

La Falanguera estirarà.

Us aconsella moltes coses,

De tots els comptes fa els pitjors.

Us afalaga amb vi i roses,

Us fa conviure amb Talió,

Us dóna plaça a la vila

De la mentida i el fangar.

La Falanguera estira, estira,

La Falanguera estirarà.

Repara fèrtils sementeres

Entre els més càndids i plançons,

Sap com tallar de la pedrera

Totes les pedres i cantons.

Dins la profunda nit tranquil·la

Veu ja la fila que farà.

La Falanguera estira, estira,

La Falanguera estirarà.

Amb corrupcions i amb cobdícies

Tix la sendera d'un Nou Temps,

Que portarà a la immundícia,

Amb corrupteles per arreu.

Se'n veu l'empremta en cada vila

I ja pastura al teu costat.

La Falanguera estira, estira,

La Falanguera estirarà.

Tabul Bosh

Res no vals

Retens la certesa que has de morir

com qui reté un ostatge de cartró

i no en pot demanar ni un trist rescat:

ningú no paga pel que res no val.

La teua vida té aquesta condició:

només tu n'ets inútil fiador.

Tabul Bosh

Pinyols

No hi caben més paraules dins el passat.

Cal que de les vellures en fem un foc ben viu

fins que no en quedi res, ni tan sols fum.

Car tal volta hem donat excessius cops 

a l’esperança, i l'hem feta malbé,

com una fruita macada.

Potser ha arribat el temps d’altres collites,

de mossecs més mesurats.

Perquè el vernitxols afamats

ja no troben sinó pinyols lliscosos.

Tabul Bosh

Els carrers i els bars

                                                 
(De com érem nàufrags pels carrers de Ciutadella 

i provàvem de salvar-nos agafats a les taules dels bars.)

Uns carrers esventrats pels delubins,

Sant Pere d'Alcántara i Sant Isidre,

i sa Quantramurada, passatgera,

i sa plaça des Pins, i sa des Born,

i ses Voltes perdudes, ses Palmeres,

Sant Nicolau, heures, i es Castell, pedres,

i es Camí de Maó, i es Molí Vell,

i dalt sa Muradeta, marinera,

i enmig des Pla, joiós recer de festa:

els nostres vells carrers de Ciutadella!

Els bars on salvar-nos, sobre les taules,

del naufragi, rebecs, entre ginebres

i ducados, i gots de coca-cola,

i cacauets, i pipes, i cerveses,

l'Imperio, caduc, de dues portes,

i Reno, de tresillos i mampares,

davant ses Persianes, rebentades,

i es Forat, d'en  Peter, i es Balear,

sa Figuera, ses Porgueres, sa Clau

i l'Hogar del Pollo, davant Sant Pere:

els bars, les nostres aules,  el nostre cau!

Tabul Bosh

Qui

Qui ocuparà el tron de ferro dels vint-i-vuit regnes. 

Qui serà el guardià de la nit del corral del brau. 

Quin malèfic guiarà la mà del justicier del castell de la nit. 

Qui clavarà l'espasa en la roca i qui la'n desclavarà. 

Qui beurà del calze del sacrifici. 

Qui rebrà les quaranta monedes de la traïció. 

Qui es casarà amb mòmia. 

Qui ens guiarà fins el cancell de la llibertat?

Tabul Bosh