Ara
brota herba nova a l'hort abandonat,
ara
frescals ventades remouen aires púdics,
ara
ressonen veus per cims i per bladars,
ara
un camí boirós es torna clar i lúcid.
Aixequem
les quimeres per places i carrers
falquem-les
amb estaques de sentit i raons;
afamats
de paraules, ara volem la vida
i
un present imperfet ens reclama valor.
Ara
ha arribat l'hora, pensem en la collita,
comencem
a sembrar, la terra vol llavor,
desbrossem
viaranys, adobem la masia!
Tenim
moltes raons, usem-les amb afany,
per
fer créixer el present, per nodrir el futur,
per
trobar el destí que ens prengueren antany!
Remuntem
rius i gorgs i eixamplem tots els mars,
ara!
Sota
els trons entenguem el missatge de fons,
ara!
En
la foscor albirem la llum primordial,
sotgem
entre les roques, guaitem les fondes valls,
ara!
Amb
esguard de mussol i urpes de falcó,
ara!
Amb
la Paraula nostra vers la Llum que ens inspira,
ara!
Guiem
els nostres passos cap a la llibertat.
Ja!
que és tard i vol ploure, ara, que hem de fer via!
Ara,
ha arribat l'hora, pensem en la collita,
comencem
a sembrar, la terra vol llavor,
desbrossem
viaranys, adobem la masia!
Tenim
moltes raons, usem-les amb afany,
per
fer créixer el present, per nodrir el futur,
per
trobar el destí que ens prengueren antany!
És
l'hora d'adobar la terra catalana,
d'Eivissa
a l'Aragó, de Maó a Mallorca
i
al País del rei Jaume, d'enllà dels Pirineus
a
la trona dels déus de l'Europa llunyana.
És
l'hora de cridar un clam per poder ser
un
poble enmig del món, i no arraconat,
un
estat natural, de terra on hi neix
el
dret a decidir el fruit que vol donar.
Ara,
ara ja és l'hora, pensem en la collita,
comencem
a sembrar, la terra vol llavor,
desbrossem
viaranys, adobem la masia!
Tenim
moltes raons, usem-les amb afany,
per
fer créixer el present, per nodrir el futur,
per
trobar el destí que ens prengueren antany!
Volem
independència, i no una autonomia,
i
totes les paraules, i no les repartides,
la
de la gran pantalla i la de la justïcia,
la
paraula dels pares, la parlada i l'escrita,
la
paraula dels llibres, la paraula de l'ànima,
la
paraula inventada, la paraula gestada,
la
paraula solar, la paraula llunàtica,
la
paraula banal, la paraula subtil.
La
paraula mortal, la paraula de sempre,
la
paraula del mall, la paraula innocent,
la
paraula que mata, la paraula que estima,
la
paraula del cos, la paraula de casa,
la
paraula que cura, la paraula que cou,
la
paraula feresta, la paraula ferida,
la
paraula venal, la paraula cordial,
la
paraula adormida, la paraula desperta!
Ara,
ha arribat l'hora, pensem en la collita,
comencem
a sembrar, la terra vol llavor,
desbrossem
viaranys, adobem la masia!
Tenim
moltes raons, usem-les amb afany,
per
fer créixer el present, per nodrir el futur,
per
trobar el destí que ens prengueren antany!
Volem
la Llibertat i no la dependència,
i
tots els nous camins i no cap via morta,
aquells
que porten lluny, els que tornen a casa,
senders
a la cultura, dreceres a la ciència,
trencalls
imaginables, per boscos i muntanyes,
vies
de riquesa en conceptes i en actes.
La
nostra llibertat, no la constituïda,
la
nostra llibertat i no la seva dèria
d'Imperi
caducat!
Ara
ha arribat l'hora, pensem en la collita,
comencem
a sembrar, la terra vol llavor,
desbrossem
viaranys, adobem la masia!
Tenim
moltes raons, usem-les amb afany,
per
fer créixer el present, per nodrir el futur,
per
trobar el destí que ens prengueren antany!
Ara
oceans i terres, llibertat per fer via!
ara!
Ara
viles i ciutats, llibertat per fer vida!
ara!
Ara
una Terra on hi càpiga el Poble
de
parla catalana.
Ara
un Poble amic
de
les parles amigues,
que
creixi sense jou,
amb
la sang ben mudada,
amb
concòrdia i entesa,
un
Poble per tothom,
un
Poble Independent: Ara!
Ara,
ha arribat l'hora, pensem en la collita,
comencem
a sembrar, la terra vol llavor,
desbrossem
viaranys, adobem la masia!
Tenim
moltes raons, usem-les amb afany,
per
fer créixer el present, per nodrir el futur,
per
trobar el destí que ens prengueren antany!
Ara,
ara, ara! Ara, o mai!
Tabul Bosh
