La teua terra

 

Emigraré cap a la teua terra.

Traspassaré, il·legal,

la teua terra.

No tindré papers a la teua terra.

Lladre seré

a la teua terra,

reu, presoner i penjat

a la teua terra.

Beuré els rius i els mars de la teua terra.

No hauré set

a la teua terra.

Ni patiré fam

a la teua terra:

Foc de volcà seré

a la teua terra.

Tabul Bosh

Naixença

 

Neixen paraules

de la terra febrosa

per començar una història,

la més bella entre totes:

llum

ull

mirada

i

rosa.

Lluentor

de pètals

en els llavis

rosats

d'una dona.

Tàbul Bosh

Microerotisme universal

 

Quan toques els contorns del meu cos nu

m'hi dibuixes dreceres de diamants i fletxes.

Oh, els arcs dels teus ulls, que em claven estrelles!

Tabul Bosh

Andrònims

Una paraula retinguda.

La menstruació de la musa.

Masturbar-
se un dubte.

Esfullar-se amb admiracions

i punts suspensius.

Un cony -penis metafísic.

El punt que ens engoleix.

Una paraula moribunda.

Un baldó en el pensament.

Un ganivet letàrgic.

Gargolí orgàsmic.

Coit recargolat.

Tàbul Bosh

Buidor

Sangoneres en el pensament

em dessequen les venes d'un poema

i me'l llencen als quatre vents.

Escric versos que em fan conxorxa

i m'estimb en abismes de la ment.

Les busques escriuen en el rellotge

fulles mortes de l'arbre del temps.

Tàbul Bosh

Catanímia

 

Pel forat d'un embut tot el dia he mirat, 

uns miratges he vist, estripats, increïbles; 

hostatjat en un vent traïdor, aïrat,

un bell cant de sirena aturava ma ploma. 

He creuat una flor remorosa i latent,

he sentit l'amargor de la fel en la boca,

he gruat la visió d'aquell mot inclement;

i un litúrgic desig lubricava ma gola.

En l'esclat de l'embat tot el dia he remat,

olivera, olivó, atzavara rosada;

pobrejant, romancer, romanalla de salm.

Pel tirany d'una nit tot el dia he rondat,

mar eixuta del cel, he trepat ses fondàries:

catanímia tenc, i tronyelles me'n faig!

Tàbul Bosh

Vici

Per viure, no em calen arguments.

Acataré raons amb displicència

i tot em semblarà ben ajustat

arrossegat pel riu de la ciència.

Encara em llustraré el meu desig,

em cordaré sabates i paraules

i amb fe conduiré ma voluntat.

Admiraré les dones, amb vehemència.

Duré a dins els ulls un feix de macs.

Criticaré el món i ses tendències.

Viatges emprendré amb els dos peus

i em llançaré al buit de les finestres.

L'olor a floridura d'aquest món

ja la sabré patir, amb paciència.

Ferides furgaré que em cremaran.

Disfressaré molts tòpics d'excel·lències.

El temps drepredador defugiré

i no voldré tenir més audiència

que aquella que m'escolta a mi mateix.

Les veritats sabré i les fal·làcies.

L'efímer i l'etern em menaran

cap a plana tova de la platja

on es mengi el sorral un lleu embat

de bells silencis, sense cap recança.

Tàbul Bosh