L’individu poc civilitzat, idò, deu estar dotat d’una mena de força gravitatòria que fa que sàpiga mantenir-se ben dret (o ben assegut) en una tarima o setial de poder. És com tenir plom en les sabates, cosa que fa que, per molt que t’empenyin, per molt que et vulguin desequilibrar, a la fi sempre recobres aquell equilibri que et manté en el poder, com si entre el ser incivilitzat i el poder es produexi una atracció tel·lúrica difícil de desfer.
Se’m vénen al cap molt exemples de dirigents amb un grau baixíssim de civilització de la vida. Governants que traurien una nota molt baixa en concepció artística de la vida. Personatges que calcen uns sabatots de plom que els fan caminar -i viure- de manera ridícula, a vegades esperpèntica, aferrats al terra com les paparres a la pell, desplaçant-se sempre en cercle per por a perdre el contacte amb el poder.
Que cada un de voltros faci la seva llista i, un cop feta, que la inclogui entre els desitjos per al nou any 2014: <<Que tots aquells que no traurien ni un cinc pelat en concepció artística de la vida i es dediquen a fer maleses, tot abusant del poder, ens deixin tranquils o, si no, que els agafi cagarel·la sempre que s’hi tornin!>>.
Tabul Bosh
