diumenge, 16 de febrer del 2025

BREVIARI PER A MEMBRES NOVELLS (fragments)








I




Explora en el pou de les paraules
fes un viatge llarg, absurd, si vols,
mor-te, viu en el crit d'espelmes apagades.
Encalça papallones
en les hores esteses
i liba coral·lins enfonys quan sirguis les vetllades.
Potser és l'hora del tast
de dolces sals
i de llum de foscor.
Així sabràs del cert
el gust de tot,
de la vida i de la mort.




II



No passegis només per moure les cames.
Passeja també per obrir les finestres
del teu cor,
per il·luminar l'interior de
ta mirada.
Quan acabis un àpat, queda't a taula.
Segueix el viatge del pa i de l'aigua
pel teu cos
per alimentar-ne cada terra,
cada casa.
No ignoris el tracte amable de l'altre.
Acull-lo dins teu com un glop d'energia
per al cor
que et recordarà de tornar-li
la bestreta.
Quan fineixis una obra, viu una estona
dins ella, gaudeix del seu èxit, accepta'n
els honors
que et reportarà. Amb tes lloances,
fes-la alta.
No confiïs tan sols en grans esperances.
Cultiva també, en la vida, silencis,
buidors:
les banalitats són la llavor de
grans miracles.




III




Diuen savis i mestres: fes de la vida
un arbre florent de perenne fruitada,
ric d'amor.
Flaira, generós, el teu voltant,
de sa sentida.
Has d'estar orgullós del teu alt brancatge:
del tronc, de les fulles, que són com un nimbe
d'un gran déu,
i així estimar-te tu mateix,
font de fortuna.
Fes les coses que més t'agraden, acuita't
a viure l'amor com la saba que puja
pel teu soc.
Regala't, primer, després, cedeix
el benefici.
Egoista no és qui gosa estimar-se:
abans que puguem fer amor per als altres
n'hem d'omplir,
arbre esponerós, noble bondat,
les nostres vivències.







Tabul Bosh







El temps astorat





Dius que sons estranys

pugen graons de cargol

mentre al teu cap hi sents

un repic revell.

 

Que escoltes una porta

que s'obre i es clou,

assegures.

 

Que dins teu, astorat, el temps recula.

 

I que te n’hi vas,  amb ell.

 

No deu ser, per ventura, que somies dins un tren?










 

dissabte, 15 de febrer del 2025

Veles i vents



VELES I VENTS

          


Quan abstret per dolços fats i per ritmes ocults

i obligat per la mà encantada

que posa claus als panys més obscurs,

conjures paraules rares, recargolades,

és que t’has perdut dins un món absurd

o que t’han fet un encanteri de temporada.



Quan salpes amb vaixell llastrat,

bressolat per una por que t'esguerra

i burxes amb foscors el teu rumb

mentre conjures mots de guerra,

o t’has perdut dins un món obscur

o t’han volat els peus de la terra.



Si escriure és un art,

ho és més pescar poemes.

Tingues-ho en compte, bergant,

mai no seràs Ausiàs March,

et calen vents, i et manquen veles!

 

                                                                                                                   

 Tabul Bosh

                                                                                                          













 

Deutes

 

DEUTES

 

     



Els dies són mots d’un llibre

i tu, un lector analfabet.

No entens ses lletres, les mires

poses cara de sorprès.

En captes bocins, a voltes;

però tot d’una, no res.

Immers en una revolta,

elles et fan presoner.

Si els dies pretens entendre,

quina feinada tindràs.

Perquè el temps, que tot ho muda,

et cobra el deute d’avui,

i demà s’hi tornarà.



Tabul Bosh




Pressentiments














 

PRESSENTIMENTS

 

 

 

Guaites enllà d’uns vidres boirosos.

El vent, amatent, adorm els colors.

El  fullatge dels boscos et bressola.

Sojornes a  l'illa del temps.

 

T'envolten els sons

d'allò que no veus, però que pressents.



Tabul Bosh




 

Literatura






 Ara convindria escriure un poema
amb escassa lírica, sec com un sotrac,
un punyat de mèrvols,  d'argila o de fang,
que rompin la fila de bales inertes.

Ara convindria orejar les cambres,
esbatanar portes d'armaris arnats,
buidar les vitrines de trofeus gastats,
espolsar les lleixes i pulir els marbres.

Ara convindria escriure un poema
sense rels ni branques, un far deixondit
que el vaixell albira enmig de la nit,
un crit en la cendra d'una pedra.

Ara convindria deixar les excuses,
els fats i quimeres, deixar-los al ras;
de fets i certeses, omplir-nos el pap,
de mots de collita i, si cal, de freixura.

Diguem vi al vi, i al pa diguem pa:
i deixem-nos de fer literatura.



Tabul Bosh


divendres, 14 de febrer del 2025

Lectonauta



He conegut mots

enfeinats en empreses

fabricants de metàfores

en països remots.

 

Rimaven sense por

per la dreta i l'esquerra,

enllustraven conceptes

i polien nocions.

 

Relligaven cançons

amb músiques joliues

remenaven les vides

amb fets i ficcions.

 

He conegut històries

ben bé d'un altre món,

eixides d'un filó

de raons i cabòries.

 

He trobat les memòries

d'il·lustres éssers morts

i he gaudit de la sort

de reviure llurs glòries.

 

Les estranyes i pròpies

passions he viscut,

batalles he perdut

i obtingut grans victòries.

 

He visitat mons

habitats pel silenci,

he creuat infinites

volteres

per esquivar el dolor.






Tabul Bosh




 

EDIFICI

    En néixer vas ocupar aquell solar on edificar-te.  I el vas anar aplanant a cops de mitges mentides i d’algunes veritats, no ben bé de...