De pa amb riure

 

DE PA  AMB RIURE

 

 

Les paraules se me'n riuen;

diuen que no les sé fer parlar.

Quan les poso en filera,

creuen que les vaig a afusellar,

i tanquen els ulls i s'esperen,

conformades, penedides,

que comenci a disparar.

Les paraules no m'entenen,

no em tenen presa la mida,

no saben el que vull dir

quan les fico en un poema

i els demano que m'expliquin

la vida.

 

Quina vida? em  requesten, 

atordides, 

la de veritat, o la de mentida?

 

 

 

 

Tabul Bosh

 

Diapasó

 

DIAPASÒ

A diari veig el diastre

posar-se al meu diapasó,

dirigir-me vers el desastre,

dictar-me la temptació.

Em proposa que faci dieta

de bon jan i bon minyó

i que faci més malifetes

contra Déu Nostre Senyor.

No fa res si al final m'engreixo

després d'una mala gestió;

si em demanen si dimiteixo,

faré alguna digressió;

mai no diré que menteixo,

ans que és culpa del diapasó.

Tabul Bosh

Edifici

EDIFICI

 

 

En néixer vaig ocupar un solar

on edificar-me, rost pedregós.

I el vaig anar aplanant amb el pedreny

trossejat dels dies, a cops de mall

i a cops de fortuna, joc carregós.

Vaig fer dels llibres els meus fonaments

─altres no en tenia─, i sobre els seus fulls

vaig alçar columnes rostrals, 

cantons de marès,

travesses i bigues, 

 teules i pissarres, 

baranes i terrats.

I ara, aquesta casa, molts anys passats,

és la meva vida.

Tabul Bosh

 

  

Desada

DESADA

 

 

Uns versos m'han fugit aquesta nit

després d'un picapunt dins un poema.

El rascle he passat davall el llit

per veure si en restava alguna empremta.

 

Un dels mots que he enganxat anava brut

d'haver-se rebolcat per la porquícia,

i un altre que he enxampat s'ha fet el mut

darrera d’una hac esmunyedissa.

 

I uns quants d'escadussers n'he reunit

que vagaven pel pis sense premissa.

 

 

Tabul Bosh 

Estacions

 

ESTACIONS

 

 

H ha hores que van sempre

a la mateixa estació,

com trens

que travessen terres ermes o boscos

on no canten els ocells, i els arbres

no deixen passar l'aire

─hores immutables

que bateguen a cop de silencis,

hores que es compten a pes mort,

hores que es mouen

entre muntanyes i deserts

i mai no s'aturen

 a fer temps.

Tabul Bosh

 

ou, poma, avellana i castanya

En la closca closa d'un ou de gallina

hi veig una truita; a taula em convoca.

La poso en el plat i, amb una forquilla,

la faig volar cap a la meva boca.

Una poma lluent truca a la porta;

enfornada o crua, la menjaria;

amb salsa, amb pa amb oli o a la romana:

la perla, de l'ostra, li donaria.

Dins una avellana hi tinc l'escriptori,

sojorno a voltes dins una castanya.

Si allò que menjo no és il·lusori

allò que escric em fa venir gana;

em fa salivera escriure poemes,

m'hi passo dies remugant paraules!

Tabul Bosh

Intermitències

Amb un martell i un ganivet de cuina

un home pot atemorir un món,

pot tallar braços a homes i dones,

de casa d'un déu en pot fer presó,

 sota ses pedres privar-los de moure's.

Un cotxe desbocat per l'avinguda

fa recular segles la humanitat,

l'aboca a la foscor i a la barbàrie,

als temps en què els rius eren un fangar,

i regnava a la Terra el Dinosaure.

Pels cabells agafem la intel·ligència,

 l'ofeguem en un mar mai explorat

i vestim la moral amb indecència,

de la mentida en fem post veritats;

l'Estel que ens guia, ai las, fa intermitències!

Tabul Bosh