Escolta't

No passegis només per moure les cames.

Passeja també per obrir les finestres

del teu cor,

per il·luminar l'interior de

la teva mirada.

Quan acabis un àpat, queda't a taula.

Segueix el viatge del pa i de l'aigua

pel teu cos

per alimentar-ne cada terra,

cada casa.

Quan fineixis una obra, viu una estona

dins ella, gaudeix del seu èxit, accepta'n

els honors

que et reportarà. Amb tes lloances,

fes-la alta.

No confiïs tan sols en grans esperances.

Cultiva també, en la vida, silencis,

buidors:

les banalitats són la llavor de

grans miracles.

Antoni Taltavull

La poesia de Gilbert Blai de Vhull

 

FELIÇ

                       

 

 

                                    

Estic content quan enforn metàfores,

hipèrbatons de sal  o símils de sucre.

Ric, quan past polisíndetons o  cocs al·legòrics

d'imatges que s'estoven, com esponges de la mar.

 

Estic orgullós, quan invent paisatges,

i prenc dreceres noves, entre l'aigua i la terra,

i encenc llums de bells miratges.

 

Gaudesc, quan escamp un polsim

de versos en un roc obtús,

amb ritme.

Ric, quan, empesos per vents tossuts,

els mots obren canals,

i en neix un ferment infinit.

 

I quan veig sortir, entre gemecs de sirenes,

el poema, desvergonyit, tossut,

bressolat per algues simbòliques

i crustacis divins,

llavors som, més que mai, feliç!

Gilbert Blai de Vhull

 

Explica-m’ho tot

El llibre que estic llegint

Ribadesella

Cangas de Onís

Cudillero

Oviedo

 

Per fer bullir el cassó

Un àpat deliciós a la vora del mar

Abans d’embarcar cap a les illes Cies

Esmorzar a un hotel sevillà

Abans d’entrar al concert de Dua Lipa, al Sant Jordi

A Coruña

Plaça de Valladolid

 

La poesia de Gilbert Blai de Vhull

Aquest poema de Gilbert Blai de Vhull, és una mostra de la incapacitat del poeta per entendre què hi fa en un món de paraules que no entén, de paraules que el segresten en un vaixell en alta mar on sent la por d’allò incert, del destí borrós que veu enllà de l’horitzó.

També trobem en aquests versos la contradicció, el xoc de forces que actuen en la ment febrosa del poeta. Com podem aplicar aquest poema a les nostres vides, al món d’aquests dies convulsos que vivim? Això cadascú ho pot esbrinar pel seu compte. Segur que molts heu sentit també aquesta incapacitat, aquesta contradicció, no en un món de paraules rares i absurdes, sinó en altres àmbits, ja siguin personals, col·lectius,  professionals, espirituals, etcètera. Així que, tot i que tot d’una ens pot semblar que Gilbert Blai de Vhull escriu una poesia críptica allunyada del món actual, de nosaltres i dels nostres interessos més íntims i personals, la veritat és que no és així, no ho és si l'hi donem unes voltes, a la seva poesia. Segur que llavors descobrim que està escrita no tan sols per a ell, sinó per a tots i totes.

 

                                                

                                                

 Abstret per dolços fats i per ritmes ocults

 

                 

Abstret per dolços fats i per ritmes ocults,

obligat per la mà encantada

que posa claus als panys més obscurs,

conjur paraules rares, recargolades.

Salp amb vaixell llastrat, condemnat i vençut.

Bressolat per la por que m'esguerra

i burxa amb foscors el meu rumb,

conjur mots de batalla, faig ma guerra.

És un dilema absurd: si escriure és un art,

el ressò de mil veus amagades,

jo som com l'escrivà que ha oblidat

el sentit de les lletres,

timoner orb enmig del naufragi.

Gilbert Blai de Vhull

Fer anys té aquestes coses...

 Dia 19 de març de 2025, dimecres

En aquests moments fa una temperatura de12º i el cel està ennuvolat. Cau una pluja fina. 

M'he aixecat a les set passades. He dormit set hores i mitja, de les quals 114 minuts han estat de son  REM, 291 minuts de son lleuger i només 45 minuts de son profund. El rellotge que porto posat al canell esquerre m'ha atorgat, segons aquest barem de son, un 73. 

Ahir vaig anar al fisioterapeuta, el Romay, un jove francès molt simpàtic que, des del primer dia fa uns grans esforços per mantenir ell català com a llengua de relació entre ell i jo. Ahir em va fer uns massatges a l'esquena perquè li vaig dir que darrerament notava una punxada a la part esquerre de la zona lumbar. Em va fer una mica de mal, però bé, es veu que és el que toca. Després em va fer fer uns exercicis tombat de costat a terra, amb una cinta de goma posada entre les cames a l'alçada del genoll i, a la vegada que fent força per separar-les, alçar-les del terra i tornar-les a abaixar, fent aquest sèrie deu cops, primer estirat d'una banda i després d'una altra. Aquest mateix exercici el vaig repetir amb petites variants. 

En acabat, em va fer pujar a la bicicleta estàtica i, després d'un escalfament de 3 minuts sense resistència, en vaig fer 15 amb una resistència mitjana-baixa. En Romay va dir que això em reforçava la força de les cames, jo li vaig dir que a casa en tenia una, de bicicleta estàtica que feia temps que no usava, i ell em va dir que seria bo que ho fes, almenys 15 minuts al dia. 

Vam quedar que hi tornaria d'aquí a quinze dies, a veure com estava. Per cert, ahir em va demanar com es deia "ronquidos" en català, i jo li vaig dir que es deia "roncs". I també em va confessar que darrerament dormia molt malament, unes cinc hores només, i que tenia una contractura al coll que li feia prou mal. Vaja, li vaig dir, hauràs d'anar a un fisioterapeuta, que t'ho arregli!

Ara deixo d'escriure aquest dietari perquè són les vuit i he de preparar el desdejuni per a l'Esther i jo i després, a les 9:24 he d'anar al CAP a que el metge de capçalera m'ensenyi els resultats de l'analítica que em van fer la setmana passada.  Fer anys té aquestes coses...

 

La meva follia

 

Mireu-ho a Instagram La meva follia