L’Arada

  

L’Arada

 

 

Que res no t’amoïni, deixa't caure del llit,

cada matí 

 com l’aigua de la sínia empesa per la mula

del teu destí, 

que sigui el teu dia una dòcil constància.

 

Que res no t’amoïni, reprèn el teu camí,

cada matí

com l'estel que ha d'encendre la flama darrerana

del teu destí,  

quan vingui aquella mort que fa temps  que et té ànsia. 

 

Que res no t’amoïni, al cos digues que sí,  

cada matí

com a la teua ànima, companya en el viatge

del teu destí,

talment com els teus ulls, cabuts inseparables.

Que res no t’amoïni, del món agafa el fil,

cada matí

i teixeix el teu temps, fes-te el vestit a mida

del teu destí

i del teu pensament, la casa més tranquil·la.

Que res no t’amoïni, i para bé l’oïda:

Primer la teva vida, que és el bou. I, després,

la pertinaç Arada: l’enterca poesia.

 

 

 

Ataltavull

FIADOR

  

 

Retenies el fervor que no havies de morir

com qui reté un ostatge imaginari

i ni un trist rescat no en pot exigir:

ningú no es refia d’un visionari.

De la teua vida, Tabul, tu n’eres

l´únic fiador.

Et pensaves que mai no et tocaria a tu,

que un déu amic t’obsequiaria un miracle

 com el del Llàtzer, sense anar més lluny.

Però ningú no veurà tal espectacle,

de la teua mort, Tabul, tu en seràs

l´únic espectador

 

 

 

T.Taltavull

 

ESCRIVIURE

Si dormies totes les nits, 

guardats tots els banals problemes

en l’arca de l’oblit.

Si et treies somnis i fats de sobre,

la pols que els havia ordit

i deixaves a un costat quimeres.

Si cantaves la cançó dels arbres

i volaves com l’ocell,

si pujaves a l’onada

del Tot i la Utopia.

Si pagaves el sensal pactat

 a muses i raons, 

i et foties de les mentides.

Si vots de castedat desfeies

i et follaves àngels i quimeres,

poeta maleït series. 

La vida t’ho havia dit,

que molt millor és viure:

l'escriure, et vindria sobrat

T.Taltavull

Converses

CONVERSES

 

 

No som garneu ni garjol,

diu el plàtan al fesol;

jo som elèctrica i electoral,

explica l'amanida al comensal;

se m'ablaneix tot el greix

de la panxa, resa el peix;

confessa la papaia dins el plat,

enveja tenc dels dàtils confitats;

em fa trempar, el teu pernil,

diu un musclo del Brasil;

a mi, la teva figa enclaustrada,

li respon, vermella, la sobrassada;

si t'enfilo, et faré sang,

si em puges, m'hauràs salvat,

repta la forquilla a l'esclata-sangs

i a la cullera, el galet negat.

 

(Aquestes, i altres, converses

escolto en taules disperses)

 

 

 

 

Tabul Bosh

  

Compra

 

 

M'he de comprar un nou diccionari

que tingui mots nous i polits;

amb ells faré un inventari

per anar a mons que mai no he vist.

 

Hi posaré la llibertat

com una eina imprescindible

per adobar la humanitat

per a un futur sense impossibles.

 

Hi inscriuré mots sense pàtria,

sense valor per ser comprats

i que repel·leixin la ignorància.

 

M'he de comprar un bell demà;

començaré per les paraules:

ja em puc posar a estalviar!

 

 

Tabul Bosh 

Diré

 

DIRÉ

 

 

 

Diré crespell i vindrà ma mare,

diré crustaci i un cranc vindrà,

diré avellana i vindrà mon pare,

una senalla en durà a la mà.

 

Diré l'OAR i el meu cor ja em trota,

diré ovari i un ou serà,

diré la boca d'aquella al·lota,

dins la foscor jo la vaig besar.

 

Diré es Born i sa Quantramurada,

diré els bars on em vaig amagar,

empegueït de mirar-me la cara.

 

Diré aquell temps de la joventut,

diré la vida quan començava

a ser un joc, guanyat o perdut!

 

 

 

 

Tabul Bosh

 

Ximple proesa

 

XIMPLE PROESA

 

 

Escric poemes mentre faig altres ximpleries.

Per ara no he aconseguit aixecar la veu

més enllà de les cantonades de la meva taula.

A la tele surten dones nues

i també les seves tetes rimen amb la 

meva taula i són com ella estrictament planes.

També escolto mentre em despullo que Déu 

fa tantes ximpleries com les fembres que corren

al so del seu borrissol i la seva xaiesa.

Espremo sucs a la meva taula i els ruixo

amb unes estadístiques acceptables que crec

manipulades per delicades espècies de ximpleria,

d'aquelles que mereixen un solo de bateria,

un retruny de fluïdesa poètica sense baixes passions,

sobre els meus poemes de sobretaula.

I xuclo les miques de les mines dels llapis

amb què escric.

I les margalides, ara esfèriques, de les dones 

que lluen tanta poesia despullada.

I me'n ric, de la meva ximple proesa.

Tabul Bosh