L’ENCÀRREC

L’Encàrrec

Quan passis davant aquella botiga,

compra'm un poema de primavera,

que tingui mots vius, que escampi la pluja

i la fresca, i que em faci companyia

en els dies dolents de mala lluna.

Si escau, que te’l donin reversible,

que rimi amb els misteris de la vida,

amb les quimeres, amb els referèndums;

o, simplement, sense filar tan prim,

amb els petits moments de cada dia.

Quan passis davant aquella botiga,

compra també un xic de lleugeresa,

d’aquella que et distreu i que t’aïlla.

Si els queden respostes, compra-les totes,

les cultivades en antics proverbis,

aquelles filles de raó i saó,

ben fresques, que no et donin gat per llebre!

I no t'oblidis de demanar un impossible,

que sigui ben gran, que ens duri tota una vida;

nosaltres ja en farem bocins, vers i possibles.

 

I que et facin una nota, Tabul.

He de saber que no et deixes res de la llista!

 

 

ATaltavull 

[Del Recull Poemes a un tal Tabul]

Fuga

Fuga

 

 

Uns versos t'han fugit aquesta nit

després d'un picapunt dins un poema.

El rascle has passat per sota el llit

per veure si en restava alguna empremta.

 

Un dels mots que has enganxat anava brut

d'haver-se rebolcat per la porquícia,

i un altre que has enxampat s'ha fet el mut

darrera d’una hac esmunyedissa.

 

I uns quants d'escadussers n'has reunit

que vagaven pel pis sense premissa.

Volent saber d’on venien t’han dit:

«Venim del teu carrer, del teu passat,

quan eres un al·lot que anava a missa»

 

 

ATaltavull 

[Del recull Poemes a un tal Tabul]

Ara i aquí

Ara i aquí

 

 

Ara ets en un temps poc amable.

Un silenci estricte t’aconsella

protegir-te de veus massa armades

de veritats explosives.

Moltes paraules t’han traït.

Ja no et queda ni un bri de tristesa.

I el glop de coratge que tens al got

és una esperança que prest t’ennuegarà.

I en un no res, el plor que et resta

en el rebost de l’ànima s’haurà marcit

com una flor sense pistil.

I només et quedaran,

Tabul,

llàgrimes de cocodril.

[Del recull  Poemes a un tal Tabul]

ATaltavull

  

Les Set Finestres

  

 

Tanques, cada vespre,  les Set Finestres.

Una que s’aboca  a la realitat,

una que guaita la nit més feréstega, 

planúria d’un temps fosc  i allargassat.

Tanques cada vespre les Set Finestres.

Una que clou la impaciència  del son, 

una que espera un demà d'hores tendres,

que somiarà  desitjos sense nom. 

Tanques cada vespre les Set Finestres.

Una que clou la luxúria  del pensament,

una que, amb velada cura,  et resta 

les hores viscudes del compte pendent. 

Cada vespre tanques ─no te'n deixes ni una─

les Set Finestres.

La Setena, la que s'aboca a l'etern,

la deixes amb un badall, 

mai no sabràs dir el perquè.

Ataltavull

 

L’Arada

  

L’Arada

 

 

Que res no t’amoïni, deixa't caure del llit,

cada matí 

 com l’aigua de la sínia empesa per la mula

del teu destí, 

que sigui el teu dia una dòcil constància.

 

Que res no t’amoïni, reprèn el teu camí,

cada matí

com l'estel que ha d'encendre la flama darrerana

del teu destí,  

quan vingui aquella mort que fa temps  que et té ànsia. 

 

Que res no t’amoïni, al cos digues que sí,  

cada matí

com a la teua ànima, companya en el viatge

del teu destí,

talment com els teus ulls, cabuts inseparables.

Que res no t’amoïni, del món agafa el fil,

cada matí

i teixeix el teu temps, fes-te el vestit a mida

del teu destí

i del teu pensament, la casa més tranquil·la.

Que res no t’amoïni, i para bé l’oïda:

Primer la teva vida, que és el bou. I, després,

la pertinaç Arada: l’enterca poesia.

 

 

 

Ataltavull

FIADOR

  

 

Retenies el fervor que no havies de morir

com qui reté un ostatge imaginari

i ni un trist rescat no en pot exigir:

ningú no es refia d’un visionari.

De la teua vida, Tabul, tu n’eres

l´únic fiador.

Et pensaves que mai no et tocaria a tu,

que un déu amic t’obsequiaria un miracle

 com el del Llàtzer, sense anar més lluny.

Però ningú no veurà tal espectacle,

de la teua mort, Tabul, tu en seràs

l´únic espectador

 

 

 

T.Taltavull

 

ESCRIVIURE

Si dormies totes les nits, 

guardats tots els banals problemes

en l’arca de l’oblit.

Si et treies somnis i fats de sobre,

la pols que els havia ordit

i deixaves a un costat quimeres.

Si cantaves la cançó dels arbres

i volaves com l’ocell,

si pujaves a l’onada

del Tot i la Utopia.

Si pagaves el sensal pactat

 a muses i raons, 

i et foties de les mentides.

Si vots de castedat desfeies

i et follaves àngels i quimeres,

poeta maleït series. 

La vida t’ho havia dit,

que molt millor és viure:

l'escriure, et vindria sobrat

T.Taltavull