Dia 24 de març de 2015

Dia ennivolat. Carxofes i aubergínies. La vida lenta.

Greu accident aeri d'un avió que s'ha enlairat de El Prat  cap a Dusseldorf. 150 morts. No puc, aquestes notícies m'impressionen molt. Dilluns agafem avió a Sevilla. Se'm fa un nus a la gola. Ploraria, si no m'esforcés a no fer-ho. Emocions incontrolables.

Pastís de poma amb pasta alsaciana. 

Plou tot el dia. Les roses encara no han esclatat. Les flors i els tanys nous de la dipladenia i la buganvíl·lia, tampoc. Primavera poc lluïda, de moment.

Ll.A. Baulenas, Noms a la sorra.

Dia 23 de març de 2015

He llegit en un article que en el futur coneixerem noves maneres de crear economia, societat, desig i productivitat. I que tal transformació es produirà (si és que es produeix) a través d'un nou règim d'innocència. Noves maneres de fer-nos rics o d'arruïnar-nos, de reagrupar-nos en noves tribus, de voler al preu  que sigui algunes coses (o totes!) i de fabricar nous materials que ens permetin transformar el món en una altra cosa. Tot açò només serà possible si ens ho creim tot d'una manera innocent a més no poder.

A Cuines, feta una coca de mel per la senyora Rosa. Setmana dedicada a les pastes tradicionals de les terres de l'Ebre. Penjat al Soundcloud.com 3 poemes (Aquests poemes, Rars, Tot o res)

Llegit "La vida lenta", de Pla. Cuinat lluç amb salsa verda, per dinar de demà. Escrit una mica de "Una dona a la finestra" . Una insisignificança. El "Quadern blau" està estancat. La idea era presentar-lo a qualque premi. Les feines de casa són immenses. No he sortit al carrer. Eleccions andaluses. Res. Una truita amb patates, carbassons i ceba. Pur "postureo", ha dit l'Iceta en una entrevista a TV3. Com ells. Ganes d'estampar-li un ou cru a la calba, si no el necessités per la truita. 

Podar dos ramells. Ni una flor. La vida, a vegades, és lentíssima i sembla que no hi passa res. Res de nou.

Immutable exorbitància

Foto: Google

Tot o res

Tot o res

Neix al matí, mor a la nit, i sempre.

És la carn i l'esperit, sense embuts.

Bocana del vell port de casa teva.

Mana amb dit inerme, és molt cabut.

És la negror dins una llum que encega,

és copa plena de buidor i delit.

Esborra roig a la sang i la crema.

Zeros i lletres al quadern, escriu.

Nit i dia, viatger, no s'atura.

El temps teixeix amb un fil sense fi

Cap pas no vol seguir ni fets augura.

Ningú no és seu, tot el que és, morí.

Si escau, tot o res, fa plorar o riure.

Altra cosa no és, sinó el viure.

Dia 21 de febrer de 2015

        

         M'he aixecat a les 7. A la cuina, olles i plats, el fregall, l'escorredora i el corró, formaven una mena de comitè de benvinguda, eren molt més que un munt d'estris sobre el marbre. La plata del forn, bruta, també. És una manera com una altra de començar el dia? Esclar que sí. Em prepar el cafè, mentre els ucraïnesos encara es tiren bombes, bales; odi, odi. Merda! En molc dues mesures, de cafè. Trec un parell de barres de pa del congelador. El pa congelat sempre es clivella. Al calaix del pa, hi ha moltes miques, les agaf amb les puntes dels dits i les llenç a l'aiguera, mentre Grècia agafa embranzida cap a l'abisme, quatre mesos més. Beren torrades de melmelada i cafè amb llet.

         Cel tapat. El ficus, està malat, té set? Li trec unes quantes fulles esgrogueïdes. Els poetes som uns diables rars que feim sovint belles estades a la terra... Rars perquè no tenim banyes? Ni cua? O perquè al nostre infern hi tenim olles i plats, fregalls, escorredores i corrons? I perquè prenem cafè amb llet contemplant el dia ennivolat i el ficus trist?

         En el mirall un home em mira amb un posat adust, el veig sovint, dins el fogall dels dies. Hi duu enuig, en el redol dels ulls; esquerp, dubtós, quins pensaments l'aïren?

Antoni Taltavull

La realitat i nosaltres

        Tenim la realitat que ens mereixem? Fins a quin punt podem donar la culpa del que ens passa als governants que hem votat, entenent aquest hem com la majoria? No serà que el que necessitem no és un canvi de governants, sinó un canvi de mentalitat col·lectiva? És molt fàcil queixar-se del que fan malament aquells que no ens representen perquè pensen diferent de nosaltres, Però abans de remugar contra el sistema, sistemàticament, hauríem de parar-nos a pensar:

   Molta gent. La realitat és que  molta gent els va donar permís perquè fessin i desfessin, als governants actuals.  De tota aquesta gent,  n'hi ha molta, moltíssima, que, en la seva santa ignorància, en la seva beneïta bona fe i, per què no no dir-ho? en el seu "tant se me'n fot com ho facin, que a mi no m'importa o no m'afecta tant; quina vessa posar-se a analitzar ara pros i contres!" I  molts, molts donen el seu vot al primer que passa, sense mirar-li la matrícula o olorar-li l'alè.  Tendim a pensar que el lloc on vivim és nostre i que nosaltres tenim més dret que altres a decidir què s’hi ha de fer. Però que ho pensem no vol dir que sigui veritat. La realitat la formem tots i a tots, per mitjà dels representants lliurement i democràticament elegits, ens correspon decidir-ho. De vegades les decisions no són fàcils, De veritat escollim els nostres representants lliurement, entenent llirement per d'una manera reflexiva? [Democràcia assembleària]

   Diversitat. No tothom veu la missa de la mateixa manera. Per a alguns, sempre és missa de glòria; per a d'altres, sempre és quaresma. Mai plou a gust de tothom. Els pobles que habitam les ribes del mar d'Ulisses, el que els grecs i els fenicis van colonitzar i els romans van denominar Mare Nostrum, el de la batalla de Salamina amb els grecs contra els perses, el del combat naval a Àccium entre Octavià i Agripa contra Marc Antoni i Cleòpatra, el dels cristians bizantins i els musulmans sumites, el dels normands, el del Sobirà Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem de Rodes i de Malta, el dels genovesos i el dels venecians, el de l’almirall mallorquí Antoni Barceló i Pont de la Terra, el del britànic lord Nelson i el francès Napoleó, el dels Borbons, el de la màfia, van engendrar una cultura autòctona que han pervingut al llarg de les centúries.  Ja ho sabem, idò,  com en som de diversos!  [Jordi Bertran, Sabor d'albergínia]

   Som nosaltres. El problema no és qui ens governa, sinó com ens governem nosaltres mateixos. Els altres mai no ens resoldran la vida si abans no ens l'hem arreglada nosaltres. Hi ha una idea que el poeta grac Kavafis repeteix en els seus poemes: hem de saber construir —anar filant, com la Pelenèlope— i enriquir la nostra vida —el viatge—, perquè nosaltres mateixos som els amos del nostre destí i podem fer-ho. Aquest punt contrasta amb la idea del destí que traspua a l'antiga Odissea. De fet, en el món grec hi ha un fat o fatalitat, un destí suprem (), inexorable, determinant de la vida dels homes —fins i tot els déus i les deesses es veuen obligats a obeir-lo—. Per això és important el contrast: en el rerefons hi tenim l'Ulisses, un home exposat als capricis dels déus, una vida àmpliament sotmesa a les intervencions divines, i al davant la idea de Kavafis, els homes davant d'un llarg camí que es poden anar edificant. Es podria dir que Kavafis ens aconsella de tenir-ho present constantment. Nosaltres som, en darrer terme, els amos del nostre propi destí. [Sentit de la vida]

Dia 9 de febrer de 2015

    

     Separ el cartó del plàstic en els poals corresponents. Són les 8 del matí. A Arties estan a 10 graus sota zero. Aquí, a Barcelona, han dit que faria un matí fred i que, en els llocs on hi havia bancs de boira, s’anirien desfent. Ompl les sucreres, sucre blanc en una, morè, en l’altra. Molc dues preses de cafè. Escolt per la ràdio que Ucraïna demana armes per enfrontar-se als rebels russos. També diuen que “La isla mínima” ha estat la gran triomfadora en la gala dels Premis Goya, que ha superat “El niño”. No l’he vista, aquesta gran beneficiada amb 10 estatuetes. En canvi, la pel·lícula espanyola més taquillera de la història, “Ocho apellidos vascos”, se n’ha enduit només tres, de caparrons de l’artista de “Los fusilaminetos del 2 de mayo”. El gran públic no és gens acadèmic. “Magical girl” n’ha rebut un a la millor actriu, Bárbara Lenni. El gran clam es veu que ha estat “quan ens baixaran l’IVA?

   El Reial Madrid va naufragar ahir al Manzanares, 4 a 0.  (Riure gens contingut!). Ara, fa falta que el Barça faci agenollar l’Atlethic, a la nova catedral de Sant Mamés. No gaire, tampoc; 0-1, ja estaria bé. Dues coses més: que el Madrid segueixi en aquesta mala ratxa i que els culers, en la bona.

Un fanal que s’alimenta alternativament d’energia eòlica i energia solar. La turbina de quatre pales en té prou amb 5 Km/h. de vent per produir energia. L’empresa que el fabrica és de casa nostra. Tant de bo altres coses hi poguessin funcionar, amb vent i sol, aquests dies; el benestar de la gent gran, per exemple: es veu que les denúncies per maltractaments a gent gran, han augmentat el darrer any un 25%.  

    Una ullada a la portada del diari Ara: Màquines massa humanes?

   En la pantalla del televisor, la presentadora de les notícies dels diumenges no té res de màquina i molt d’humana. Mentre bec el cafè amb llet, llegesc Els SMSs entre antics directiu de Caja Madrid confirmen pujades de sou excessives. El cós blanc tenyeix Salou de confeti. El brut i la bruta porten la disbauxa a Torà.