dilluns, 28 de desembre del 2015

Dies







Tot s'ho empassen els dies:
darrere el dolor, ve el delit,
al record l'encalça l'oblit,
a la pluja, la sequera,
a la ventada tenebrosa,
l'ínfim brunzir d'un insecte
entre l'onejar de l'espiga.

Ahir no és avui
i demà serà tot nou.
De la mà vindran,
de la mà se n'aniran,
i tot s'ho empassaran -rondaires revenits-
els dies.





Antoni Taltavull

Sinònims




La superfície de la Transparència
Llueix en la pell i en la gatzoneta
Somriures de finestra nua i neta
I línies fines de pura vidència.

dimecres, 25 de novembre del 2015

Natura nostra






Natura nostra que vingueres del cel,
inspira'ns sempre la bellesa de l'art
la llum procura'ns per al cos i la ment
i omple'ns els buits amb la teva vivesa.

Sigues, Natura, per ventura o atzar
la nostra roda i del món que ens acull,
les teves portes que no ens deixin al ras
d'amples espais i de temps de paüra.

Fes que els planetes per sempre ens abracin,
deserts i platges converteix en estrelles,
com a persones dóna'ns fe i saviesa.

La pau procura en el son dels abismes,
i de la carn fes-ne carn, sens sofismes,
però nodrida d'amor, lliure! Amèn!





Tabul Bosh














Temptació






Hi ha brins en la pomera
brins que em fan salivera 
i m'acceleren el cor.

Com Pandora mil·lenària
sóc l'Eva humanitària
temptejant tots els humans.

No udolo i sóc divina;
 et defujo, Adam, sóc esquiva
inútilment... sempre vols marro.





dimarts, 24 de novembre del 2015

Sonet incomplet


SONET INCOMPLET


El que ets avui demà ja no t'espera,
 un full en blanc, que encara no has escrit.
El temps marceix el ramell que avui regues
i et lleva el naip de la torre amb un dit.

Balla l'avui, mentre en soni l'orquestra,
 demà emmudirà sense cap remei.
Segueix el pas de les hores sonores,
fes parlar el mut, inventa't algun déu.

Fes callar el silenci, crea paraules;

oblida't de qui ets, sigues el tot;
viu l'ara, i fuig del temps que t'apressa!








divendres, 6 de novembre del 2015

Versòfag




     


         No escric amb paraules, 
sinó amb trinxeres.
 No m'amag de revolucions, 
sinó de les granades incendiàries 
de les busques del rellotge.
 No em furg el nas 
mentre pens en titis, 
sinó per crear una filosofia-religió 
d'alliberament nasal. 
No faig sexe a l'engròs, 
sinó al detall. 
No crec ser un poeta, 
sinó un versòfag: 
amb la vida penjant, 
no d'una metàfora, 
sinó d'una empresa desnonada.
 No somii a volar, sinó a fer tombarelles
 sobre el dit, sobre el nas, enmig 
del pit de la caixera del supermercat 
-i no de cap banquer folrat 
ni de cap recaptador d'hisenda. 
No som partidari del sí, sinó del si també. 
Escric, en fulls caducs, antics renecs de pedra.






dijous, 5 de novembre del 2015

L’home és xil·la i la dona, fufa



      


              L’home és xil·la i la dona, fufa.
Ve el diable i bufa. 
(Anònim menorquí)

Quan acaba la partida el peó i el rei 
van a parar a la mateixa caixa.
(  ?  )

El llapis dóna voltes 
entre les mans no resoltes,
viu immers dins de les pàgines
d’històries sense paraules,
es precipita en abismes
de silencis i mentides.

Talat, el temps d’ell rebrota
i és llavor de l’ignorat,
és llum que no enlluerna,
és fosca que sembla clara,
és aigua que no sadolla
i doll de font amagada.

Antoni Taltavull

Puix te m’has lliurat, Ada, 
el meu llapis plaent un llibre 
de carícies perfà en la teva 
pell enamorada, on l’escriuré 
tot fent-te un nou model 
de fembra, meua com mai, 
bessona del meu jo 
que et remembra: 
allí seràs la fada saciada de nit, 
amazona dels cors 
moguts pel Fat Desig.

Antoni Taltavull

“Seguim sense fer res mentre esperem l’aturada total, el col·lapse que ens deixarà a mercè de la inclemència més sagnant i depredadora. Cada dia són més, i més cruels, els corbs  que ens mengen el fetge, cada cop és més pesant la pedra que arrosseguem, coster amunt. Vivim embarcats en un vaixell a la deriva, castigats pels déus de l’austeritat, del deute i del dubte. Morim, lentament, en la passivitat que desdibuixa el present i en la necessitat que emboira el demà." 
       (Escrit apocal·líptic sota la lluna plena de novembre)

Avui no tenia ganes d’escriure, o no m’he pogut posar el vel de la inspiració, o no he picat l’ham de cap paraula que em fes rajar frases lluentes -més o menys fetes-, oracions capaces -més o menys audaces. 
Avui, les muses m’han fet el salt, m’han girat l’esquena, m’han fet, en va, suar tinta; m’han fet la guitza, ai las! “Que sigui la darrera vegada”, m’han dit, “que ens copies la llibreta! 
Au, fins demà! -Si som vius.


Hores

  Hores     Hi ha hores que   són com els trens, que travessen unes terres ermes, que s’endinsen en boscos carregats de   paraul...