Llaüts, perfums i calzes; llavis, crineres, ulls profunds,
joguines destruïdes pel Temps, joguines!
Austeritat, treball, silenci; meditació, pregària, renúncia,
cendres arrasades pel Temps, cendres!
Omar Khayam
dijous, 25 de febrer del 2016
dimarts, 9 de febrer del 2016
dimecres, 3 de febrer del 2016
dijous, 21 de gener del 2016
Tots els dies
Al seu lloc no hi és, i n'estàs ben cert.
T'has temut avui, o ja ho saps de sempre.
No ocupa calaixos, ni pots ni lleixes:
no n'has trobat evidències, ni petges.
T'has trencat el cap, i res no has sentit.
Has desfet camins, has pensat sens pressa.
has burxat raons, has tancat guions
t'has fregat els cops, descosit ferides.
I davall la pell has mirat si el temps,
mentider, l'havia amagat, un dia.
En el noms també l'has buscat, frisós,
i en totes les fulles pel temps marcides.
L'has tastat en la polpa de la figa,
en la llum del raïm, al sol del migdia,
dins el vestit ajustat d'una dona.
L'has cercat en el ressò dels anous,
en l'home vell amb barba de molts dies
en la mare que feia olor de llet;
t'han dit que l'havien vist que fugia.
T'has assegut a beure una mica de sol
en un parc. I tampoc.
A la biblioteca has repassat
totes les lleixes i totes les fitxes
de tots els llibres. Res. T'has acotxat
en una butaca, on t'has condormit.
Si ha vingut, que no n'estàs segur,
en el teu somni improbable,
ha tornat a marxar.
I així tots els dies.
Antoni Taltavull
dilluns, 11 de gener del 2016
LA CAIGUDA, VI
Aquella nit
hi havia lluna plena. Va ser l'últim Nadal que hi havia hagut lluna
plena, el de l'any 1978. En Joan el recordava perfectament, aquell
Nadal, perquè va ser quan va conèixer Feitzar. Era una nit molt
freda del mes de desembre. José Maria Valverde, el seu primer i únic
professor de filosofia en va tenir la culpa, d'aquella coneixença.
Des de llavors, sempre l'ha acompanyat el seu esperit entremaliat,
infal·lible company d'innocents i ingenus excursionistes que, sense
brúixola ni motxilla, gosen endinsar-se en el territori eternament
inexplorat de la poesia, d'aquella poesia que no es pot conèixer si
no és a costa de trencar l'ossada d'una vida, la seva, per
esdevenir-ne una altra d'invertebrada com les que neixen per obrir-se
camí entre els boscos, les dunes, les aigües i el cel. Una vida
invertebrada i inversemblant com la d'ella (o d'ell), Feitzar, que,
des d'aquella nit de lluna plena del solstici d'hivern del 78, va fer
amb ell el que va voler. I ell va fer amb ell (o ella) el que va
escriure. I en Joan va recórrer amb la seva sang el mapa d'un
territori inabastable, interminable, el paisatge que hi ha entre el
tot i el no-res.
https://www.facebook.com/carrersoblidats/?ref=aymt_homepage_panel
Subscriure's a:
Missatges (Atom)