dijous, 27 de juliol del 2017
divendres, 7 de juliol del 2017
divendres, 23 de juny del 2017
diumenge, 18 de juny del 2017
Joc
Uns joves han baixat al riu, els veus.
Fan jocs de joventut: Hi tiren pedres.
Com bales furients, alguns dels macs
fan bots desiguals a sobre l'aigua,
abans d’enfonsar-se. D’altres, són
trons
que rompen el mirall, amb molta ràbia.
Els més lleugers seran ben lluny,
lliscant
per la pedregosa llera, un dia.
Al fons del gorg, els més pesants
cauran,
còdols oblidats al fons de la vida.
divendres, 16 de juny del 2017
Carpe diem
Carpe diem
És en la pols i en el brot, de
sempre;
sense cosir, fet de carn i d’esperit;
la bocana del port de casa teva;
extens i cabut, et toca amb el seu dit.
T’il·lumina amb una llum que
t’encega,
enfila l'agulla del teu destí,
esborra roig a la sang i la crema,
et bomba aire i llum cada matí.
Nit i dia, viatger, t'aventura;
et teixeix camins que desfà,
indolent.
Cap pas no vol seguir ni fets augura.
L'ahir et pren, i el demà, prest no el
tens.
Segons el moment, et fa plorar o riure:
endevina què és, si hi ets a temps!
Res no vals
Retens la certesa que has de morir
com qui reté un ostatge de cartró
i no en pot demanar ni un trist rescat:
ningú no paga pel que res no val.
La teua vida té aquesta condició:
només tu n'ets inútil fiador.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Cavalls sense brida
Cavalls sense brida Has trobat els mots de tants poemes, les paraules has gaudit de tantes novel·les. Creuaven un pont, ...
-
He conegut mots enfeinats en empreses fabricants de metàfores en països remots. Rimaven sense por per la dreta i l'esquerr...
-
Ixen les paraules de la terra febrosa per on camines, com un eco de mirades, com una transparència de pètals, foses entre silencis de ...
-
Des de ben petit, jo volia ser escriptor. Al pati de ca meua hi vaig ensinistrar un moix perquè em fes de lector. Però el felí tenia moltes...