Avui, en un acte d'homenatge als mestres i professors que ens vam jubilar el curs 2013-2014, ens han tornat a recordar com d'important ha estat la nostra tasca educativa, com de satisfets i orgullosos hem d'estar d'haver arribat a aquest punt de les nostres vides amb un bagatge tan valuós com el d'haver contribuït a la formació d'un bon grapat d'infants, nens i adolescents. Ens han donant les gràcies per tot plegat i ens han desitjat tota la sort del món en la nova etapa, encoratjant-nos a no desvincular-nos mai del tot del món educatiu, de buscar la forma de seguir aportant la nostra experiència a la societat.
D'acord. Farem el que puguem. Com ho hem fet sempre. Probablement no amb la intensitat dels darrers trenta anys, però sí amb la mateixa convicció, amb el mateix determini, amb les mateixes ganes d'aprendre. Perquè, si una cosa m'ha ensenyat aquesta feina de tres dècades davant els alumnes, és que el millor mestre és aquell que només té una infinita vocació d'aprenent. I d'aquest mestratge un no s'ha de jubilar mai.
