Malson

          

      Què penseu quan passeu al costat d'algú que demana almoina al carrer? Això és una cosa que he de reconèixer que m'atordeix. I darrerament molt més que abans, a causa de la crisi, esclar. No la que diu Rajoy que té mig solucionada, sinó la que es manifesta sense mentides ni subterfugis en els descarnats desnonaments de famílies que es queden sense casa, en les creixents diferències entre rics i pobres que fan escruixir, en el fred que passaran més de 100.000 famílies a casa nostra aquest hivern, en les 4.000 tones d'aliments que caldrien aquestes festes per pal·liar la fam de moltíssima gent, en les interminables llistes de persones que fa dos anys que busquen una feina, etc. 

       Aquests homes i dones que demanen al carrer sempre em fan sentir malament; com si, d'una manera més o menys significativa, jo en fos responsable. Com si en algun moment jo hagués posat un granet de sorra en el munt de les disssorts que els aboquen a parar la mà tot suplicant que, entre tots, els ajudem a sortir-se'n. O, si no a sortir-se'n, com a mínim a sobreviure en la seva desgràcia. 

         I no se'm passa el malestar de cap manera. No em sento millor si els dono unes monedes o una barra de pa, perquè sento que, a la llarga faig un favor a aquell que realment l'hauria d'ajudar. I, si passo de llarg sense mirar-los, sento com si em recriminessin la meva suposada indiferència. 

          Fa molts anys, quan era un estudiant,  solia tenir rampells més o menys absurds i existencialistes , vaig voler experimentar què se sentia dormint en el caixer de l'oficina d'un banc. Així que un capvespre d'hivern vaig agafar uns cartons i em vaig estirar al terra d'una sucursal bancària de la Plaça de la Universiat disposat a passar-hi la nit. 
                Ara, actualitzant un d'aquells rampells filosòfics de joventut, provo d'imaginar que encara hi som, damunt aquell jaç, que no m'he despertat del malson d'un món injust que, entre tots, hem creat. I em sento malament, com quan passo al costat d'algú que ho està passant pitjor, infinitament pitjor.