L'altre dia vaig anar al Registre Civil de Barcelona a fer un tràmit. Mentre esperava que sortís el meu número a la pantalleta em vaig asseure en una de les cadires que, disposades en tres fileres, hi havia a la sala. Darrere meu, una veu em feia arribar a l'oïda unes paraules que a dreta llei no anaven dirigides a mi, però que el meu cervell, ociós en aquells moments d'espera, recollia i descodificava, car aquesta és una funció que té assignada, entre moltes altres, esclar. Encara sort que, ell, el meu cervell, ja sabia que d'aquells impulsos que li arribaven no n'havia de fer gairebé res. Allò no anava per ell; només li calia enregistrar-ho, prendre-s'ho com una variant més dels innombrables sons que provenen del món exterior; així com en el camp pots escoltar el bel de les ovelles o el mugit de les vaques, en una sala d'espera pots escoltar serials telefònics.
En aquesta disposició tenia, doncs, el meu cervell, pel que fa a les paraules que provenien de la dona que ocupava un seient darrere meu i que eren pronunciades frec a frec d'un telèfon mòbil. Tals paraules anaven dirigides, sens dubte, a un home amb qui la jove devia mantenir una relació prou íntima. Si el meu cervell hagués estat el d'aquell home segurament hauria reaccionat d'una manera molt diferent a la que ho feia en discriminar que ell no era el cervell destinatari d'aquelles entrades auditives. No era el destinatari de paraules com ara: "què més m'expliques?", "què t'has pres?", "ui, ui, ui, ja notava jo, que anaves una mica content!" I coses així. És impressionant, vaig pensar mentre escoltava la dona de darrere, la capacitat de filtratge i discerniment del cervell humà! El meu, de cervell, sap perfectament a qui van de pet aquelles paraules; la seva ductilitat fa que no es senti condicionat per allò que sent; i sap que jo, el seu amo, no tenc res que explicar a aquella pesada, i molt menys encara ni li he de rendir comptes de si he o no he pres res, o si, a conseqüència d'això, estic més o menys content!
Uf, quina sort! Quina sort de tenir un cervell tan funcional i "intel·ligent"; i quina sort de veure a la pantalleta de la sala d'espera que ja ens tocava. A la fi, faríem allò que havíem anat a fer, un tràmit administratiu. I no escoltar serials telefònics.
