dissabte, 31 de juliol del 2021

Concepte

 









(Faig assajos amb el concepte Poema).

L'he posat a fregir dins una paella.
Amb un all, l'he saltat i,
després, amb una ceba,
a daus,
i amb un pebrot escalivat.
Li he afegit uns brots
de queixes salades,
de sentiments frescos,
en juliana,
tot ben remenat.
Amb paraules sobreres,
que he trobat al rebost,
he fet una picada,
fins que una massa
esponjosa, lligada
m'ha fet venir salivera, i,
sense deixar-la refredar,
me l'he cruspit
damunt una llesca de pa.



Tabul Bosh









Tant és

 





Tant és el xàfec com la ploguda,
tant és la pera com la perera,
tant és la roca com l'arenal.

Tant és la murga com la trompeta,
tant fa la saca en el magatzem
com el bitllet en la cartera.

Tant fa la truita en l'entrepà
com l'allioli en la gibrella,
tant és la teta com el mugró,
tant és el mascle com la femella!





Tabul Bosh


















Constància

 







En el dia d'avui, disset de maig
de l'any dos mil divuit,
a les dinou i cinquanta-vuit,
o, el que és el mateix,
a un parell de minuts
perquè siguin les vuit del vespre;
assegut en un sofà
on descanso els peus
i recomponc l'ossada,
en ple ús de les meues
facultats renals
declaro que:


U: Els mussols verds, taquen.
Dos: Els poriols secs, piquen, si es toquen.
I tres:
Que el mateix els passa
als cards.
I també a algunes podrides pàtries
que creixen
en alguns camps.




Tabul Bosh








divendres, 30 de juliol del 2021

Primavera








Gronxadors de la rossa infància
rínxols en l'aire de la tarda
amagades flors no nades
gelat de maduixa sobre l'herba
verdor en el plomatge
blancor en el brancatge.
Les fonts i les rodes
de les roses i les cames.
Corren els nens i les mares
juguen les nenes i els pares
I els coloms van en patinet
I els lladrucs s'enfilen als arbres.
De cop endevino que les dones
tenen en alguna part
de la seva ànima
una poma verda
d'una dolçor d'esperança
com de primavera asseguda
darrere les cortines
d'un capvespre que mai no acaba.




Tabul Bosh
Poemes ajornats

















Som-hi








Ara és hora d'espalmar i pintar el buc,
de buscar companys nous per al viatge;
ara és temps d'estassar, d'aplanar l'urc,
d'esporgar el malgrà, d'altejar el paisatge.

No hem d'escoltar els corbs ni les gralles,
hem de frenar ímpetus balders,
no ens hem de gronxar en les baralles;
assetgem quimeres, voltem-les amb fets.

Mesurem els angles, pensem els temps,
derivem cap a rumbs sense deriva,
mudem la garriga en terra conradissa,

les negres nuvolades, en lleganys;
és hora de refer el nostre equipatge,
és temps d'enfortir els nostres afanys!



Tabul Bosh















Mots

 






Mud en el meu cap
joncs a dins d'un llac,
llenç al mar, amb rims,
brins d'un bosc de mag.


Coll, per un breu cost,
cards i plers de llar,
plec, amb carn de llir,
llimbs que fan molt rost.


Bec amb el que visc,
suc per lla on bec,
man en el meu circ.

Brind a dins d'un cep
pel món que no visc
trec la fel i xucl la mel!





Tabul Bosh








dijous, 29 de juliol del 2021

A plom

 






A plom em cauen els teus records
sobre el paper esgrogueït del temps,
dibuixen llocs que no tenen nord,
escriuen línies de traços incerts.

Confuses ombres perfilen ton cos,
llampades lleus l'esborren per moments,
no sé encara si ets de carn i os
o fondo esquinçall dels meus pensaments.

Els mots que escric no troben el seu lloc,
els fas anar de bòlit, innocents,
no volen ser poema, tenen por

del pes tan poderós del teu present:
encara que jo els digui que ets record
no em creuen, estimada, mai absent!




Tabul Bosh














Quivull

 




Jo no som elogista, ni de mi
ni de ningú, no som propagandista,
el meu nom no va a missa de ningú,
no estic en cap travessa ni cap llista.

Jo no som ambaixador de cap lloc,
no formo part de cap imaginari,
ningú no encén per mi flama ni foc,
no estic en cartell, no tenc escenari.

Tanmateix, rajo arreu, bufo per tot,
cremo el ferro, m'allito amb les deesses;
als ocells, els dic, del seu cant, els mots;


i a les bèsties, el zel de ses bestiesses;
jo ho som tot i no som res, som el déu
de jo mateix, som qui vull, sense disfresses.




Tabul Bosh








Si

 






Si som capaços d'apelfar la ràbia,
si amb aigua clara esbandim les raons,
si esbarzerem els camps que ara ens separen
potser algun dia podrem refer els ponts.

Cal esbrinar els embulls de la filassa,
cal seure a taula per parlar del món
i de la gent que hi viu, i les paraules
han de ser eines per fer-lo millor.

Si som valents per escurçar distàncies,
si anem a Mart a cercar-hi futur,
faríem bé de donar importància

a una entesa, més que a un tumult.
Si som capaços d'apelfar la ràbia,
si som cavall, i no ase ni mul.




Tabul Bosh


















dimecres, 28 de juliol del 2021

Aplatanament

 







Aquest temps de pleonasmes, replets
de platós i cineastes, de plàtans
espellats i de fantasmes, de plets
generals a dins d'un plasma, m'aplata.

Dir el mateix cent mil vegades, apetir
la venjança sense traves, encendre's
com foguera i atiar-la, repetir
la querella, no obligar-se a entendre's.

Aquest temps d'exagerades nocions,
i de nocives consignes, de ràbia
continguda dins les cases, de furor,

aquest temps d'injustícia i de presons,
que conspira amb tots nosaltres
em fereix amb trets de sal, aquest temps m'aplata.




Tabul Bosh




















Aterrit

 






M'atemoreix tanta atenció a l'atac
tantes dreceres cap a la infàmia,
ataquinats dins un tren desbocat,
ataüllant foscors i desgràcies.

Em té aterrit aquest vell obsedit,
aquell màntic que prediu el desastre,
aquell sapastre que sempre és més ric,
aquest ministre que sempre ens enganya.

L'hora foscant ja no és a les nits,
ara tothora el sol se m'amaga,
temo que el món acabi rendit

i perdi a la fi aquesta batalla;
qui juga amb foc en un polvorí
segur que acaba saltant pels aires.




Tabul Bosh















Clam

 






Eguina l'eguassada en el trencall
davant l'Ego del brau més egoista;
eixonen de sa ira mil batalls
que retronen, del Jutge, en l'oïda.

Els acompanyen trons de mil cavalls
que bramen contra els Monstre dels Testicles;
l'aire escampa la ràbia per la Vall
i puja a la Muntanya Invisible.

Del Clam Eixordador neix l'Impossible,
la Justícia ha rebut un cop brutal,
la Veritat, encinta de Mentida,

vol avortar aquest fetus indigne,
que no s'escampi més aquest horror,
que els actes siguin seus, i no de la Ignomínia.



Tabul Bosh










Hores

  Hores     Hi ha hores que   són com els trens, que travessen unes terres ermes, que s’endinsen en boscos carregats de   paraul...