Esperit nadalenc i absències

Aquests dies són idonis per pensar en pares i  mares, en avis i àvies, en absències. Potser és el que tenen de tristes, aquestes festes: que es pensa més que mai en aquells sers estimats que ja no hi són, per primera vegada, o d'ençà més o menys temps. 

I cadascú conviu aquests dies amb els seus, de pensaments, personals i intransferibles. Pensaments plens d'imatges, de sentiments que tots guardem en el nostre àlbum particular, en qualque racó del nostre cor. Imatges que s'assemblen a moltes altres, sentiments universals, o gairebé. Però que també són diferents de la resta, nostres i només nostres. Es pot dir que, de Nadals, n'hi ha tants com persones en el món. 

Jo, per exemple, quan obr l'àlbum del meu Nadal hi veig el meu pare partint una barra de torró fort amb un ganivet i un martell (mira si ho devia ser, de fort, aquella torró) o el de ma mare fent el cuscussó, la meua menja preferida de les Festes. I en un racó del cor hi guard el moment de rebre (i donar) la besada de felicitació, de tots dos, el "molts anys"! que feia un gust especial, que et posava la pell de gallina i senties com si et volessin papallones a la panxa. En aquells temps, les besades entre pares i fills (parl per jo) es donaven només en dies assenyalats. A casa no vam tenir sofà i tele fins molt tard; els moments d'aproximació es feien esperar. Quan arribaven, era Nadal. I menjàvem un torró fortíssim i un cuscussó com mai més en menjaré. 

Nadal o és tot açò o no és res.

Esperit nadalenc i saturació de llibres

He estat a punt de comprar "La vida lenta", de Josep Pla. Però no m'he acabat de decidir. Davant una taula parada de llibres em costa molt de tirar pel dret. Sempre pens que si agaf un o altre llibre en deix un o altre de més bon llegir, més per jo. Una altra idea que sol ballar-me pel cap en aquests moments és que aquest món nostre potser ja en comença a estar saturat, de llibres, que se'n publiquen massa, vaja.
Pens que tal vegada  ja ha arribat l'hora de fer qualque cimera mundial per tal de mirar de rebaixar els nivells de llibres publicats en el nostre planeta, de la mateixa manera que es fan cimeres per mirar de rebaixar els nivells d'emissió de CO2.
És un pensament molt bèstia, em dic, tot d'una; segur que en Josep Pla ni cap escriptor que estimi escriure  no el compartiria.
A la fi, he comprar "Els últims dies dels nostres pares"  de Joël Dicker.  Espionatge i resistència a la segona guerra mundial, el secret més ben guardat dels nostres pares. Una novel·la sensacional i molt llegidora, segons Jordi Galves.

L’encís de Nadal (Salvador Cardús)

L’encís de Nadal (Salvador Cardús)

Esperit nadalenc i l'home de la cua

Ja no somnio a les nits. Ara ho faig despert. Avui, per exemple, he somniat un polític pentinat amb una llarga cua que parlava davant molts micròfons i moltes càmeres i deia que ell creia en un país sense senyeres en els edificis on es castigui més els més rics que defraudin que no pas els més pobres, ja que a aquests, els més pobres, no se'ls ha de castigar tant, si defrauden un poquet, perquè no és el mateix que defraudi molt un que té moltíssim que que defraudi una miqueta aquell que no té gaire. Només faltaria! 

Un país amb bandera blanca en els edificis i amb carta blanca per als pobres-pobres, perquè defraudin, ni que sigui una miqueta! 

Sort que a les nits no somnio. No podria, amb tantes rareses. Perquè que un polític digui que ell no farà mai promeses i que no abraçarà mai un altre polític, mireu que n'és de rar! Perquè què és, la política, si no l'art de prometre coses i d'abraçar idees, encara que no les compleixis o no hi combreguis?

El que he dit: sort que ve la nit i, amb ella, uns angelets sense cua; i abraçadors a tort i a dret! 

Bon Nadal! I feliços somnis!

Esperit nadalenc i consum

     

Es veu que això de consumir per consumir s'està acabant. No voldria fer un acudit fàcil dient que s'està consumint, com el ble d'una espelma. Perquè no res, després de la crisi, no serà com abans. Ens ho repeteixen dia sí, dia també. A partir d'ara, més val que ens anem avesant: haurem de consumir amb més seny, el consum innecessari i excessiu aviat serà una història "del passat". Cada vegada més el reciclatge, l'intercanvi, l'economia col·laborativa, el do it yourself i els mercats de segona mà seran algunes de les formes velles i noves que guanyaran adeptes. 
A mi això no em ve de nou ni em fa cap por: la primera bicicleta que vaig tenir i que em van dur els Reis Mags era una velo vella que el meu germà gran va arreglar i repintar. Així, a canostra van matar dos pardals d'un tret; primer, em van fer entendre que els Mags d'Orient no ho eren tant, de mags, i segon, em van posar damunt dues rodes, per tal que pogués anar a fer els enviats amb més celeritat, tant els de la família com, més tard, els del mestre de la casa on vaig entrar a treballar.
L'esperit nadalenc, en el seu vessant consumista, també l'haurem de revisar, idò.
Bones Festes! I bon consum.

                                                                                                

Leo Browuer

Al conservatori del Liceu hem assistit a un concert homenatge a Leo Brouwer, un compositor, guitarrista i director d'orquestra cubà que acaba de complir 75 anys i la trajectòria del qual compta amb el reconeixement més alt dins el món de la música, tant en la vessant d'intèrpret com en la de compositor. 

Aquest concert ha tingut un format força divers, ja que una bella mostra de la música composada per Leo Brouwer ha estat interpretada al llarg de l'acte per formacions d'instruments diferents, des de la composta per una sola guitarra fins a tot una orquestra de 28 guitarres, passant per combinacions de celo, guitarra i flauta, guitarra i veu i, finalment, piano i guitarra. El comú denominador ha estat el virtuosisme de tots els intèrprets que han intervingut en el concert, la majoria d'ells molt joves. 

Hem gaudit durant dues hores d'una música amb una textura sonora poc habitual que sorprèn per un desplegament meravellós de registres i matisos que aporta a l'oïda. Diàleg de cordes que fan quelcom més que vibrar i d'aires que, en passar per la màgia d'una flauta, es transformen en pura poesia.

Leo Brouwer - Paisaje cubano con lluvia

Esperit nadalenc i colesterol

Quan parlem d'esperit nadalenc ens referim a això de les reunions familiars, al menjar més car i menys saludable de l'habitual, al beure pels descosits, als regals que van i vénen, a la gresca...? 

Vaig llegir una vegada que, de plaers, n'hi ha de bons i de dolents, igual que el colesterol. Els bons diuen que suposen l'alegria constant (no només en unes dates determinades!), l'absència de disgust, la pau de l'ànima, la serenitat i l'esperit alegre. 

Quant als plaers dolents, sembla que augmenten la pena, incrementen els desigs i alimenten les necessitats. Els plaers bons vindrien a ser, doncs, aquells plaers subtils, senzills, que no tenen data, ni de fabricació ni de caducitat; els plaers dolents, en canvi, serien aquells deliquis trivials com ara córrer darrere els diners, cobejar les distincions, frisar per les reputacions, esperar tenir anomenades, freqüentar gent del poder o personatges influents, la recerca de falsos valors...
Cristovao Ferreira, l'any 1636, l'any que Descartes preparava el Discurs del mètode, va escriure un opuscle explosiu i radical,  La Supercherie dévoilée, on afirma: Déu no ha creat el món; de fet, el món mai no va ser creat; l'ànima és mortal; no existeix infern, ni paradís, ni predestinació; el cristianisme és una invenció; els Deu Manaments, una estupidesa impracticable; la virginitat de Maria, els Reis Mags, unes altres ximpleries; la resurrecció, un conte irracional; els sagraments, bajanades; l'eucaristia, una metàfora; el judici final, un deliri increïble...
Cristovao Ferreira, missioner jesuïta portuguès que es va fer conegut per haver comès apostasia després d'haver estat torturat durant la persecució anticristiana catòlica del Japó, no diu res de l'esperit nadalenc. És clar que tampoc esmenta la independència de Catalunya! N'haurem de seguir parlant, idò. Ara, relaxem-nos i passem unes bones festes. Però, si us plau, vigilem el colesterol!