Adéu, amic,
En el meu mapa interior ets, des d'ahir, una terra poblada de vida, amb rius i muntanyes regeneradors, amb pobles de places tranquil·les i acollidores, una terra a la qual entraré pel camí
recte i suau, rialler i lluminós dels teus ulls blaus, del teu riure franc i encomanadís.
No sé per què em vénen ganes que m'abracis amb aquella teva presència tan amiga, tan externament com internament amiga, amb aquell teu cos d'amic protector, d'amic de l'ànima, de company de sempre, malgrat totes les distàncies i tot els temps d'absència.
No sé per què em vénen tantes ganes que m'abracis, amic meu, amigàs meu per sempre; deu ser que no m'ho acab de creure, que ens hagis deixat.
Adéu, amic meu.
dilluns, 15 de maig del 2017
divendres, 12 de maig del 2017
Juny
Amb immutable exorbitància
Els meus laberíntics dies senyalen cap a tu
com si fossis cancell d'un refugi
de traïdora i remugant felicitat
Els mots delicats no et digereixen.
Penetro dins els teus indicis
per trobar-me amant perdut per sempre.
Rugeixes en la selva, verinosa alquímia.
Empassa-te'm en cos i ànima
hivernem junts,
fullem-nos el cos
amb immutable exorbitància.
Antoni Taltavull
divendres, 5 de maig del 2017
dijous, 4 de maig del 2017
dilluns, 10 d’abril del 2017
Gent
Passejar i mirar, mirar i passejar. Al costat del mar, amb una estesa de gent prenent el sol a l'arena o jugant a voleibol o xerrant o llegint o abraçant-se o, simplement, respirant l'aire d'un capvespre de primavera que ja podria ser d'estiu; una munió de persones de tot tipus, joves, grans, blanques, negres, ocioses, enfeinades, soles, acompanyades, rialleres, contingudes, espontànies, estirades,
impacients, passives, ràpides, apagades, cridaneres, desapercebudes. Invisibles. Vivaces. Belles.
Absurdes. Mortes. Una gentada donant voltes observant-se, observant, observada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Aplatanament
Aquest temps de pleonasmes, replets de platós i cineastes, de plàtans espellats i de fantasmes, de plets generals a dins d'un plasma, ...
