BITS

 

Et veig el cap que  té, de front, deu dits

que van de ta ment a les meves tecles,

fan una dansa, filen un teixit,

es freguen uns als altres, sense treva,

 em piquen sense esma, fan un clic

amb el meu company de gestes.

I s'obre una finestra, un tros d'infinit,

una corrua de mots que fan gresca,

que es conformen vers a vers, bit a bit,

perquè desfilin disfressats de poema.

 

CAPELLANS

                 Vaig néixer en una vida amb capellans

En la nit del dormitori, capellans

En les voltes pel pati, capellans

Per pensar en fembres 

i guaitar a la bragueta

capellans i capellans

Per entrar al cinema

Per comprar un caramel

Per comptar les festes

Per guanyar-se el cel

capellans a l'envelat

capellans a la discoteca

al cos imaginat

a la cançó de protesta

a les festes de Sant Joan.

Per enfosquir-me els dies

Carbonera d'un infern imaginat

Capellans i capellans!

OSTATGE

                    

Aquests granets d'univers, polseguera

Se'm fiquen dins el nas i el cervell

I el pensament em fan anar enrere

I respiro només amb la pell.

Aquests signes que en diuen paraules

M'han convertit en son aparell

En mi assagen les seves faules

M'usen de mall per trencar cancells.

Sense valor soc el seu ostatge

Una eina tan sols, com un martell.

ENLLOC

Encabir un dia en un poema?

Apagar la fam amb un festuc?

Ofegar un clam amb una moneda?

Amb gargots i sal regar un verduc?

Al dia li cal més d'una novel·la

A la pobresa, un món més just

La llibertat no és cap bagatel·la

Amb odi i por no creix el futur.

La desmesura romp les costures.

Per anar enlloc,

la venjança és el camí més curt!

HORARI

Hi ha hores horitzontals i hores verticals

Hi ha hores amples i hores llargues

Hi ha hores grasses i hores primes

Hi ha hores pesants i hores lleugeres

Hi ha hores planes i hores rostes

Hi ha hores regulars i hores estrafetes

Hi ha hores plenes i hores buides

Hi ha hores ínfimes i hores pletòriques

Hi ha hores esfèriques i hores cúbiques

Hi ha hores quadrades i hores rodones

Hi ha hores legítimes i hores postisses

Hi ha més hores que llonganisses!

TEMENÇA

Sempre he temut aquest paper desert 
i aquesta blancor que de tanta part 
dels bells horitzons l’esguard em priva. 
Però, assegut i frisós 
miro més enllà dels silencis i d'aquesta fonda quietud 
i al pensament li demano no sé quina almoina o fortuna. 
I, com que sento murmuris que es dissolen 
quan els escolto penso en eternitats revingudes 
penso en les hores mortes, i la d’ara 
vivent, i el so que fa. Així en aquests 
paratges se’m nega el pensament: 
i escriure m’és dolç en aquest miratge, com Leopardi.

ESCRIURE

<<Si dormisquejo la migdiada

amb els DESITJOS guardats

en un bell oblit,

si m’espolso la son i baixo del llit

a parlar amb les grues de l’albor 

i amb els estels de l’ocàs.

<<Si pujo damunt l’onada 

de la utopia i de l’èter, vells amics.

Si m’airejo en la torbonada,

si em bato amb les mentides 

amb un verisme divertit,

si pago hores extres 

i sous convinguts

a les muses.

 

<<Si els vots  de castedat desfaig,

i em follo quimeres i àngels,

 seré un poeta maleït.>>

Però la vida té molts dies, 

o no en té gaires,

segons l'has comptat.

Molt millor és viure,

i l'ESCRIURE, et vindrà sobrat!

Ataltavull