Mots

 

Mud en el meu cap

joncs a dins d'un llac,

llenç al mar, amb rims,

brins d'un bosc de mag.

Coll, per un breu cost,

cards i plers de llar,

plec, amb carn de llir,

llimbs que fan molt rost.

Bec amb el que visc,

suc per lla on bec,

man en el meu circ.

Brind a dins d'un cep

pel món que no visc

trec la fel i xucl la mel!

Tabul Bosh

​

A plom

 

A plom em cauen els teus records

sobre el paper esgrogueït del temps,

dibuixen llocs que no tenen nord,

escriuen línies de traços incerts.

Confuses ombres perfilen ton cos,

llampades lleus l'esborren per moments,

no sé encara si ets de carn i os

o fondo esquinçall dels meus pensaments.

Els mots que escric no troben el seu lloc,

els fas anar de bòlit, innocents,

no volen ser poema, tenen por

del pes tan poderós del teu present:

encara que jo els digui que ets record

no em creuen, estimada, mai absent!

Tabul Bosh

Quivull

 

Jo no som elogista, ni de mi

ni de ningú, no som propagandista,

el meu nom no va a missa de ningú,

no estic en cap travessa ni cap llista.

Jo no som ambaixador de cap lloc,

no formo part de cap imaginari,

ningú no encén per mi flama ni foc,

no estic en cartell, no tenc escenari.

Tanmateix, rajo arreu, bufo per tot,

cremo el ferro, m'allito amb les deesses;

als ocells, els dic, del seu cant, els mots;

i a les bèsties, el zel de ses bestiesses;

jo ho som tot i no som res, som el déu

de jo mateix, som qui vull, sense disfresses.

Tabul Bosh

Si

 

Si som capaços d'apelfar la ràbia,

si amb aigua clara esbandim les raons,

si esbarzerem els camps que ara ens separen

potser algun dia podrem refer els ponts.

Cal esbrinar els embulls de la filassa,

cal seure a taula per parlar del món

i de la gent que hi viu, i les paraules

han de ser eines per fer-lo millor.

Si som valents per escurçar distàncies,

si anem a Mart a cercar-hi futur,

faríem bé de donar importància

a una entesa, més que a un tumult.

Si som capaços d'apelfar la ràbia,

si som cavall, i no ase ni mul.

Tabul Bosh

Aplatanament

 

Aquest temps de pleonasmes, replets

de platós i cineastes, de plàtans

espellats i de fantasmes, de plets

generals a dins d'un plasma, m'aplata.

Dir el mateix cent mil vegades, apetir

la venjança sense traves, encendre's

com foguera i atiar-la, repetir

la querella, no obligar-se a entendre's.

Aquest temps d'exagerades nocions,

i de nocives consignes, de ràbia

continguda dins les cases, de furor,

aquest temps d'injustícia i de presons,

que conspira amb tots nosaltres

em fereix amb trets de sal, aquest temps m'aplata.

Tabul Bosh

Aterrit

 

M'atemoreix tanta atenció a l'atac

tantes dreceres cap a la infàmia,

ataquinats dins un tren desbocat,

ataüllant foscors i desgràcies.

Em té aterrit aquest vell obsedit,

aquell màntic que prediu el desastre,

aquell sapastre que sempre és més ric,

aquest ministre que sempre ens enganya.

L'hora foscant ja no és a les nits,

ara tothora el sol se m'amaga,

temo que el món acabi rendit

i perdi a la fi aquesta batalla;

qui juga amb foc en un polvorí

segur que acaba saltant pels aires.

Tabul Bosh

Clam

 

Eguina l'eguassada en el trencall

davant l'Ego del brau més egoista;

eixonen de sa ira mil batalls

que retronen, del Jutge, en l'oïda.

Els acompanyen trons de mil cavalls

que bramen contra els Monstre dels Testicles;

l'aire escampa la ràbia per la Vall

i puja a la Muntanya Invisible.

Del Clam Eixordador neix l'Impossible,

la Justícia ha rebut un cop brutal,

la Veritat, encinta de Mentida,

vol avortar aquest fetus indigne,

que no s'escampi més aquest horror,

que els actes siguin seus, i no de la Ignomínia.

Tabul Bosh